Quan beso el teu bes de sucre

Vorejo suaument el vent,
què del teu somriure prové,
quan beso
el teu bes de sucre.

Les teves mans, avui,
acaricien el temps
incomptable
de les meves hores.

Estimar-te em fa forta l'ànima,
rendir-me davant de tu
em fa perdre el tren
que em condueix a la vida.

No voldria pas no veure't
aquesta nit,
les portes del meu cor
reclamen a crits què vinguis.

No voldria pas no sentir
el teu pit,
sobre el gust infinit
del meu tacte.

Avui et besaré
com si fos l'últim moment en els teus llavis,
i recitaré per a tu
el meu millor vers.