Prou

Als 12 anys vaig aprendre que a la vida
no tenia cap altre més remei que rebre bufetades.
Vaig entendre que la meva veu seria escoltada
d'aquella manera lletja amb que els fills de puta
que omplen la societat observen els deficients físics,
els drogodependents,els leprosos,
els indigents,els apolítics,els ex-presidiaris o els violadors.

Vaig entendre que la meva opinió no tindria pes enlloc,
perquè aquest és un món en que si no tens un diploma que t'avali, no tens res a dir ni res a fer.
Mica en mica allò que vaig començar a veure fa 7 anys es compleix:
Dos cursos llençats a la brossa per culpa de professionals de l'ensenyament que, "per ajudar-me", van decidir destrossar-me la vida;
unes lleis invisibles que m'obliguen a aprendre un idioma extranger per poder entrar a la universitat a estudiar qualsevol carrera
que em permetrà treballar d'allò contrari
al que hauré estudiat;
i la sensació que digui el que digui o faci el que faci,
hi haurà algú al meu costat que m'obligarà a rectificar a la força.

Hem convertit la humanitat en papers amb cames.
Ja ningú observa els ulls dels demés, ni les mans, ni l'ànima,
ni, òbviament, n'escolten les paraules.
Ara únicament importa un currículum vitae
que ens hauríem d'estampar a la samarretes
per poder aconseguir el permís de respirar.
Fer-se gran significa deixar de creure en la vida,
perquè és aleshores que te n'adones que la vida
gira a l'entorn de dos eixos: els diners, i l'amor (sexe).

Jo fa temps que he descobert que tots tenim una creuada contra el món,
però no he estat mai capaç de saber-la guanyar,
perquè com en tot a la vida, m'ha vençut el desànim
de saber que aquest llarg camí no té equilibri,
ja que la vida és una ascensió a la muntanya de la felicitat,
i just en el moment de fer el cim, hi haurà immediatament algú
que lluitarà per prendre't el lloc i retornar-te al món real.

Són tants pocs els que no es mouen per interessos,
que extirpar els tumors malignes de la societat
és sinònim de quedar sol al món,
i potser és això, la fi més absoluta,
la gran veritat que ens haurien de tatuar a la pell només néixer: la vida és una lluita contra la sol.litud que acaba en un taüt individual.