El record que sempre has tingut

Un relat de: 14

Voldria dir-te que et vull descriure.
Que vull escriure't tota,
que vull omplir de paraules
les parets d'una habitació d'hotel,
que voldria veure sortir el sol
i caure'm esgotat damunt una catifa
de pàgines plenes de tu.
Voldria dir-te que caminaré mil hores descalç
per no deixar de pensar-te en cada passa,
per acabar trobant-me davant un mirall
que m'estomaqui la cara a bufetades
com vidres que es claven a la pell.

Voldria saber-te dir tot el que he callat,
però malgrat fer dreceres
pel meu propi laberint,
només acabo aconseguint alliberar-me
en un mar de paraules
on pàgines i bolígrafs sense tinta
em converteixen en un nàufrag més;
doncs voldria nedar nits senceres,
tornar ebri sense saber qui sóc
i retrobar-me amb mi mateix
en un tubogant en forma d'interrogant
per escriure't.

Aquella història em feia viure
i ara visc d'aquella història,
per això voldria omplir-ho tot de tu,
del que vas ser o del que seràs.
Voldria escriure sense parar
cada minut al teu costat
per tenir-te amb mi ara que ja no hi ets,
ara que potser has mort,
ara que sé que escrivin-te
em barallo portes endins amb mi mateix
per donar forces a la utopia de repintar algun dia
totes les parets del meu món
amb paraules que portin
el teu nom.

Comentaris

  • Oh!!![Ofensiu]
    Aina_R | 27-09-2008

    M'ha agradat moltíssim...
    Quines paraules tant tendres i tant agredolces al mateix temps...
    Quan he acabat, l'he rellegit un cop més...
    Sobretot els versos finals m'ha robat el cor
    "ara que sé que escrivin-te
    em barallo portes endins amb mi mateix
    per donar forces a la utopia de repintar algun dia
    totes les parets del meu món
    amb paraules que portin
    el teu nom"

    El posaré a preferits!!!

    Una abraçada

  • Felicitats![Ofensiu]
    blaiv74 | 26-09-2008 | Valoració: 10

    Un treball molt sentit i apassionat.
    Explendits els ultims versos.
    M'agradat molt!

  • Oluronbi | 26-09-2008

    m'ha agradat molt aquet poema. és alhora personal, i alhora molt proper als altres..perquè, qui no ha sentit mai que viu en el record i amb melangia? tard o d'hora sempre acabem recordant, i com diu P.Reverte "la vida es para recordarla".

    tot i aixo, trobo en les teves paraules qualitat i originalitat, m'agrada!