Lluitar a guanyar

Seria magnífic llençar-se
a la gespa del pati
i revolcar-nos-hi
buscant els tresors que,
sense saber-ho, portem amagats
dins nosaltres mateixos.
Però ja fa temps
que ens van robar el sol.
Ja fa temps
que les tempestes son diàries.
Ja fa temps
que els sobresurt la camisa blava
rere la disfressa de la democràcia
i les hores s'esmunyen de pressa
mentre ens prohibeixen saber
quina és la freqüència dels minuts.

Podríem fer creure que tot això
ens és adient i ja ens està bé,
que tot el que ens donen, realment,
és tot el que podem tenir,
però no hem nascut per resignar-nos;
sols ens cal trobar el secret
per perforar amb un dit la cortina finíssima
que ens han aixecat com un mur d'aïllament,
entrar-hi, robar-los dins la seva pròpia casa,
prendre-ho tot i reconquerir el que és nostre
per tal que sigui la casa de tots.

I el millor de tot això
és que escriure banalitats no cansa,
ja que com tothom sap,
somiar es gratuït
(i lluitar també).
L'únic preu
son les nostres mans juntes.
L'únic destí
son els nostres punys tancats
damunt la cendra del seu poder
esclafat.