Madrid sense tu

Madrid és tornar a escriure a mà. És encendre'm la llumeta de l'escriptori i endinsar-me en un viatge profund cap a dins meu, cap als carrers i les places que avui m'han banyat i cap a l'exèrcit d'imatges que han afusellat cada minut del meu dia a dia.

Madrid és asseure'm a la terrassa d'un bar i sentir-me estrany pel fet de caminar sol, de parlar en veu baixa amb mi mateix i rebre com a resposta una passa més.
Madrid és perdre'm per un carreró i trobar una drecera cap al paradís, és confiar l'atzar i el futur a allò desconegut i beure'm un glop de solitud per adonar-me que estic viu.

Madrid és viatjar a l'exili d'allò que mai vam viure, és recompondre peça a peça allò que mai vam trencar i és cridar en silenci que la llibertat és no tenir on viure el següent segon de la meva vida.
Madrid és somiar-te i despertar al veure que no hi ets, és buscar-te per les cantonades malgrat saber que no hi seràs o és acollir-te amb mi ni que sigui amb aquestes paraules que t'escric.

Madrid és caminar cap a mi mateix i trobar-me enmig de la Plaza Mayor, o de la Calle Quevedo, o de l'habitació número 14 d'un hostal desconegut.
Madrid és tenir ganes de dir-t'ho tot i no poder-ho fer, és veure pondre's el sol des de el Jardín de las Vistillas i conèixer gent anònima enmig de la Plaza Tirso de Molina de nit.

Madrid és caminar per dins un laberint de miralls on l'única sortida sóc jo.
Madrid és veure la lluna i col.lapsar-me de sensacions.
Madrid és escoltar una cançó de Sabina i sentir-me'n protagonista.
Madrid és volar amb els peus a terra i caure en mi mateix.
Madrid és saber que la llibertat és un estat de la ment.

Madrid és un refugi on la vida venç la batalla a la desolació.

Madrid és la solitud consumada en esperança.

Madrid és un punt i seguit després de tu.




Madrid,
juny'08.