Procés Exprés

Un relat de: Fremen
L'acomodador m'ha fet seure a la primera fila de la platea que és buida del tot, he arribat d'hora però no tant com per ser el primer, d'altra banda no m'agrada seure tan endavant, massa a prop, però d'alguna manera m'hi he sentit obligat. De sobte s'han apagat els llums i s'aixeca el teló, segueixo sol al teatre. A l'escenari tres homes togats seuen en butaques darrera una taula de cara a mi, als costats, a mig camí entre ells i jo, uns altres tres, dos a la dreta i un a l'esquerra.

El togat del centre, que sembla el més important, en to solemne diu: "S'obre la sessió" Em mira i em pregunta: "Com es declara l'acusat?". Quina mena d'obra de teatre és aquesta? em demano. No entenc res, a més no m'agraden aquesta mena d'obres interactives. "Contesti!" em diu imperativament l'home. A mi no se m'acut res més que dir que jo soc un espectador i que quina mena de broma és aquesta, que no m'agrada! "Vaja -diu ell-. Tenim un rebel".

Després un dels homes de la dreta pren la paraula: "Amb la vènia, senyoria. L'acusat és culpable de pensar!" "Pensar no és cap delicte" interromp jo. L'altre home de la dreta em diu severament: "És que vostè pensa pel seu compte i atempta contra l'ordre establert. Vostè és culpable d'atemptar contra l'ordre establert!" Imagino que si aquests dos m'acusen, l'home de l'esquerra potser és el defensor però no bada boca i contesto jo: "No he fet pas cap mal a ningú!" Llavors el primer dels dos homes pontifica: "Vostè, amb les seves idees, fa dubtar la gent que l'escolta de les bondats del règim" "I això no ho podem tolerar" rebla el segon. "Soc un home lliure i no faig mal a ningú" em defenso. "Calli! -esclata el togat del mig- Ja en tenim prou d'aquest color! El declaro culpable."

Acte seguit s'apaguen tots els llums menys un focus que m'il·lumina des del sostre. Penso que estic a punt de despertar-me del malson, però sento passes que s'acosten en la foscor i una veu autoritària em diu: "Josef, aixequis i posi les mans a l'esquena."

Comentaris

  • Montseblanc | 02-04-2019

    Sí, de vegades la manera en que s’utilitza la justícia sembla un malson. Desgraciadament és més real que mai.
    Un relat ben escrit i que fa pensar.

  • Excel.lentment enginyós[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 01-04-2019 | Valoració: 10

    No l'he entès tampoc al 100%, però em sembla un bon relat.

    Quines coses, et creus ser un espectador i llavors et castiguen per pensar (¿o per rebelar-te?) i et trobes en greus problemes sense saber què has fet.... Les coses que passen en la vida, encara que sigui en una vida de ficció.

    Potser t'hauria de llegir més sovint. En tot cas, bona tarda.

  • Spicològic...[Ofensiu]
    Nil | 22-03-2019 | Valoració: 10

    Un relat d'allò més imaginatiu, d'aquests que un cop llegits et queda incrustat al cervell i li vas donant voltes i voltes. Perquè ja tot ell de bon començament t'abstreu de ple i et fa particip com a espectador i com actor. Un relat psicològic, humorístic per a altres,i per a mi, a banda d'una d'aquestes dues opcions, seriós, brillant, i no cal dir-ho, cinematogràfic. Salut, Nil

  • Excel.lent: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-03-2019 | Valoració: 10

    Realment aquest procés és un acte molt implicat per a tu, que ets l'espectador. je je je je... Doncs al final ets tu el culpable, quina cosa!! Si els que estan en l'obra de teatre t'implique a tu, vaja!! ... per què?
    Molt bo, Fremen.
    Salutacions...
    Perla de vellut

  • Felicitats[Ofensiu]
    Guiomar | 21-03-2019

    Una ficció tan real.

  • Tant de bo![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 20-03-2019

    El teatre de l'absurd més real cada dia. Tant de bo ens despertéssim d'aquest malson.
    Fins al proper mes-relat, Fremen!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: