Procés Exprés

L'acomodador m'ha fet seure a la primera fila de la platea que és buida del tot, he arribat d'hora però no tant com per ser el primer, d'altra banda no m'agrada seure tan endavant, massa a prop, però d'alguna manera m'hi he sentit obligat. De sobte s'han apagat els llums i s'aixeca el teló, segueixo sol al teatre. A l'escenari tres homes togats seuen en butaques darrera una taula de cara a mi, als costats, a mig camí entre ells i jo, uns altres tres, dos a la dreta i un a l'esquerra.

El togat del centre, que sembla el més important, en to solemne diu: "S'obre la sessió" Em mira i em pregunta: "Com es declara l'acusat?". Quina mena d'obra de teatre és aquesta? em demano. No entenc res, a més no m'agraden aquesta mena d'obres interactives. "Contesti!" em diu imperativament l'home. A mi no se m'acut res més que dir que jo soc un espectador i que quina mena de broma és aquesta, que no m'agrada! "Vaja -diu ell-. Tenim un rebel".

Després un dels homes de la dreta pren la paraula: "Amb la vènia, senyoria. L'acusat és culpable de pensar!" "Pensar no és cap delicte" interromp jo. L'altre home de la dreta em diu severament: "És que vostè pensa pel seu compte i atempta contra l'ordre establert. Vostè és culpable d'atemptar contra l'ordre establert!" Imagino que si aquests dos m'acusen, l'home de l'esquerra potser és el defensor però no bada boca i contesto jo: "No he fet pas cap mal a ningú!" Llavors el primer dels dos homes pontifica: "Vostè, amb les seves idees, fa dubtar la gent que l'escolta de les bondats del règim" "I això no ho podem tolerar" rebla el segon. "Soc un home lliure i no faig mal a ningú" em defenso. "Calli! -esclata el togat del mig- Ja en tenim prou d'aquest color! El declaro culpable."

Acte seguit s'apaguen tots els llums menys un focus que m'il·lumina des del sostre. Penso que estic a punt de despertar-me del malson, però sento passes que s'acosten en la foscor i una veu autoritària em diu: "Josef, aixequis i posi les mans a l'esquena."