PRINCIPI D'INCERTESA ?

Cada dia que passa se´m fa més feixuc, crític i dolorós viure i alhora estimar aquesta Catalunya tant embarrancada.

Aquesta impressió de conformisme en tot, és com allò de “tant me fot tot”. Sobretot quan veus aquests polítics foten-se ganivetades per l’esquena per les putes poltrones.

Tot dona una impressió punyent: la de una pèrdua constant d’identitat i d’un menyspreu total per les arrels i els sofriments de ciutadans - milers a través dels segles- que ho han donat tot per aconseguir un reconeixement, no de la nostra raça llatina, sinó de la nostra cultura, del nostre país com a nació com a tal del que ens fa ser poble diferenciat i amb dret a ser-ho.

La impressió que Catalunya presenta avui és la d’unes persones mancades de consciència d’allò que és i d’allò que representa ser català. Si hom mira el seu voltant et sens fastiguejat, decebut de la realitat que s’hi està vivint: tot sembla dat i beneït i el domini de l’invasor cada dia és més i més arrelat.

La gent no ens en donem compte de la subtil agudització de la feina de conquesta a que estem sotmesos i més ara amb la immigració global i la llengua imposada, mentre permetem generosament que és malmeti la nostra amb una inconsciència desconcertant.

El podrit “a por ellos” esta quallant frenèticament, imparablement!...

*Llàstima no poder ser un Israel-2 (evidentment amb bon armament termonuclear)