presoners de la terra

Presoners de la terra, hem sigut sempre. Esclaus de l'aparença. Guiats a les tenebres. Ja no es pot passejar pel carrer sense ensopegar amb una pedra. Avui nomès puc donar les gracies per seguir amb vida. Homes armats recorren a l'escena del crim. Nens plorant s'amaguen entre les herbes mentre que altre gent diu.:
- Quina merda, demà a l'insti.-
Tot això ja ha deixat de ser un joc. Són les nostres vides! Un camí de pedres esmolades dibuixen aquell somriure que no es reflecteix sobre el meu rostre,. Les llàgrimes tornen a desaparèixer sota el meu coll. Som presoners de la ignorància, som presoners dels diners. Aquest Nadal tot seguirà igual. Gent corrent desesperada, ha perdut la seva casa. Gent plorant desconsolada per l'absència de la pau. Carrerons plens de temor, plens d'odi i de rencor. Arribarà aquell moment tan esperat?
De preciosos vestits de seda es vesteixen els rics, mentre que hi ha gent que es vesteix de fam. Llistat de deutes tenen alguns, treballs sense fer, deures no presentats. Mentre que altres tenen el pecat. Digue'm pau, et veuré aquest Nadal?