Pou d'amor

Un relat de: Sergi Elias Bandres

El teu pou de sal
no és l'únic que admiro de tu,
pobra princeseta meva.

Tu saps que jo tinc sentiments
i que te'ls regalaria
si et pogués veure.

La sang del teu cor
és el que vull
ben a prop.

Noia de cabells llargs,
lluna que desapareix,
i que quan la veia era tan vermella,
que la calor em feia mal
als ulls i a la pell.

No et tinc.
Però desitjo de manera infernal
estar al teu costat
i fer-te petons a les galtes.

Potser mai més et tornaré a veure.
Coses de la vida.
D'una vida traïdora
plena de desamors.

I després en vindrà una altra,
i així,
em vaig contaminant
la felicitat.

Però què fer?
Què fer
quan el desig de l'amor
és tan salvatge?

No tinc escapatòria.
I quan em miro al mirall
veig com em vaig fent gran.

Això
em fa pensar
que hauré de caure als braços
d'una dona de per vida.
Però...no!
Hi ha tanta feminitat
fora del compromís,
i aquesta llibertat meva
no es pot enfonsar...

No em vull limitar
a uns sols llavis,
a un sol ventre,
i perdoneu-me
si semblo massa atrevit,
però és que la jungla de la feminitat
mai s'acaba,
i és allí on llueix el Sol de veritat.

Vull carn femenina.
Sóc dèbil i molt sensible.
Però les ferides es curen.

Crec que si escampes amor pel món,
malgrat lo difícil que és,
t'has de veure beneficiat.

No vull matrimonis,
ni amb església ni sense.
Sempre busco nous amors
per fondre'm
en aquelles agradables tenebres,
físiques i mentals,
que em retornen a casa meva.

Per això demano el dret,
si hi ha un déu que m'escolti,
a mantenir aquest vincle
que m'agrada però es desprecïa.



Comentaris

  • ets el mestres que sempre he volgut !!![Ofensiu]
    Densito | 17-05-2007 | Valoració: 10

    Ostres,crec que aquest poema el recordare sempre, espreses tantes coses que jo mateix he sentit, que em veig reflectat. Encara que ara el meu parer es diferent Es cercar la dona definitiva, la deesa del meu mon, la companya amb qui poder continuar aquest viatge per la vida, hi apendre junts de les errades.
    Quedo encantat del teu relat.
    Salut

  • T'expresses em l'anima[Ofensiu]
    Naiade | 17-05-2007 | Valoració: 10


    Aquí deixes anar tot un torrent de sentiments que brollen de la teva anima, tal i com els sents. És nota que t'has deixat anar, sense polir paraules, potser algú trobarà que no lliguen, però crec que jo les entenc perfectament, per exemple "et desitjo de manera infernal", no crec que vulgui dir res dolent, entenc que vol dir que la desitges em totes les teves forces. "em vaig contaminant de felicitat", crec que vol dir que a mesura que superes relacions fallides, no et deixes enfonsar, sinó que la part positiva t'arrossega a buscar noves experiències que et puguin portar la felicitat. Corregeix-me si m'equivoco?.
    En quant al final, ara dius això, però quan coneguis algú molt especial, segur que pensaràs diferent.
    Continua així, expressant lliurement el que sents
    Avui inauguració del llibre de poesia eròtica. No ens ho podem perdre.

    Una forta abraçada de Naiade


  • Pou de sentiments[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-05-2007 | Valoració: 10

    Trobo en aquest poema alguns versos que em deixen estorada:
    "desitjo de manera infernal estar al teu costat" és una d'aquelles maneres a priori contradictòries d'expressar un sentiment, que en canvi has transmès amb precisió...
    "i així, em vaig contaminant la felicitat." En uns moments en què la contaminació de qualsevol tipus ho envaeix tot, per què havia de lliurar-se la felicitat? Tot i valorar-la, ens permetem embrutar-la amb dubtes, maldecaps, prioritats i somnis impossibles... L'incognita és: per què ho fem?
    Bones troballes aquestes!

    En canvi, el final del poema m'ha deixat dubtosa... no sé si he entès exactament quin "vincle" demanes el dret de mantenir, encara que suposo que el de l'amor sense més lligams que el sentiment mutu.
    Bé, la vida et donarà oportunitats, espero...

    Et seguiré llegint!
    Aquí tens una abraçada nova de trinca,
    Unaquimera

  • Yuna | 16-05-2007 | Valoració: 10

    Un ofegat crit de desesperació... que m'ha agradat i força !!

    Petons

    Txell

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

625 Relats

1748 Comentaris

414627 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.

eliasbandress@gmail.com


Sergi