Potser

Potser demà no surti el sol,
potser demà s'acabi el món,
i tu i jo, seguirem ballant
a l'ombra de qualsevol olor,
circumdant i riallera.

Potser cremaran totes les flors,
potser es desfaran tots els turons,
i tu i jo, seguirem xerrant
a l'aixopluc d'un gira-sol,
que lluitarà per explotar.

Potser la mar s'assecarà,
Potser les pors no fugiran,
I tu i jo, seguirem plorant
Damunt d'un munt d'amor,
Que esgotat marxarà.

Potser la perfecció apareixerà,
I la natura morta reviurà.
I tu i jo, seguirem somiant
Al peu dels desitjos del primer núvol
que passi ple de pluja.

Potser les aparences moriran,
Potser serà l'ànima l'únic important,
I tu i jo, ignorants i alienats
D'un món que es destruirà,
Ballarem, xerrarem, plorarem i somiarem!