Nua cala

Un relat de: Emili Llauraor

Mouen petons les cales,
quan somrius a l'alba.
Verd, mar, sorra roja
i lluna plena, i sóc
Dins de tU.
Ple, roig, com un mar
que no calla i vol
sencer l'estiu per ell.

Mort, jau en un cau
el solstici i tu, sucre,
creus que cauràs d'un,
o potser de més d'un
desfici sobtat i jo,
sal, natura als llavis,
com verd, roig, omplo
les coses de mi, és a dir
de tu, cruixent bombolla
omplint les nits,
buidant el mirar
amb l'argent.

Comentaris

  • Jo sal, tu sucre.[Ofensiu]
    Epicuri | 08-12-2008

    Cruixent bombolla
    omplint les nits,
    buidant el mirar
    amb l'argent.

    M'ha robat els ulls.

    Hi ha qui diu, que son mes fons (els ulls)que els pensaments.

    Li trobo molta força i musicalitat . Unes al.legories, gràfiques i vives. Com olis intensos de pinzell destre.

    Autèntica i espontànea, com la lava d'un volcà.
    Pot ser una mica desbordada, poc treballada, poc pensada, itambé; pot ser d'aquí ,ve el seu encant.

    Encantat de llegir-la de conexer-la i rellegir!
    company.