Aquesta nit

Un relat de: Emili Llauraor

Aquesta nit et besaria tants de cops
que obriria un orifici amb els llavis a la pell.
Creixerien d'aquest milions de flor de gessamí,
que conquistarien la galta.
Si aquesta nit pogués abraçar-te amb els braços
i no amb el record més immediat,
enterraria cada incertesa al lloc d'on va sortir,
i t'abraçaria sense dubtar.

Aquesta nit et collaria la mà,
Et masegaria la cintura amb tot l'amor que tingués,
I et portaria a l'estel més gran,
Al que més brillés, el més semblant a tu.
Si aquesta nit poguessis llegir-me la mirada,
L'ànsia que l'abarrota,
Em petonejaries tants de cops
Que obriries a la pell amb els llavis, un orifici.

Aquesta nit abarrotaria de passes
Qualsevol camí que ens allunyés,
I creixerien a les vores flors de presa,
Encoratjant la carrera cap a tu.
Si aquesta nit pogués dibuixar-te a l'esquena
Amb l'alè un bell missatge,
Recobrarien els dits la vida
I el costum de veure't junt a mi.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer