Torna'm l'alè

Un relat de: Emili Llauraor

Un crit clamant a l'impossible,
a la tortura del cor,
una vibració fonda,
una veu transparent que xiuxiueja.

Un cop punyent als ulls,
un secret a la mirada,
un robatori de cor,
un canvi sobtat de vida,
un moviment destructor,
una carícia.

Perdre el control i ofegar-se a la imaginació.
Quedar-se sense respiració.

Netejar les llàgrimes amb una mirada,
un sospir,
un so colpidor.

Un petó inesperat pel que donaria la vida.
La mort si em negues el teu amor.
S'esgota l'alè.

No marxis si us plau.
No em deixis sol.
Tornar a la soledat.
Per seguir-te allà on vagis, darrera teu.
Fins on acabi l'horitzó,
sense dormir,
només per dir-te:
que em treus la respiració,
que et veus el meu alè,
que t'estimo.


Comentaris

  • m'agrada[Ofensiu]
    ambelma | 02-12-2008

    m'agrada molt, he llegit diversos relats teus i m'agrada com transmets sensacions i sentiments.