Res més

Entre portes tancades enmig del camí,
Hi creix un bri d'esperança
S'obre una escletxa de llum
Per entrar-hi i fugir.

Petjades enrere, és tancat ja el somrís
d'aigües passades que han de morir.
És incert, tremolós, però ha de seguir
Amb la teva besada, el nostre camí.

Ets companya, amiga i res més.
Ets companya i amiga només.

Tu, que poses les normes,
Tens la clau del món més petit.
Jo, que em salto les normes,
Penso, imagino, somio a la nit.

I ara per ara qui mana és l'avui,
Qui empeny els rellotges i el temps,
Que són al cap i a la fi
amos del nostre destí.

Ets companya, amiga i res més.
Ets companya i amiga només.

Observo el teu cos nu d'amagat,
Submergit en licor i perfum natural,
I al mirall dels teus ulls hi veig la ciutat,
Vull abraçar-te amb instint animal.

Ets com el crepuscle vespertí,
Que juga allà al darrera amb l'horitzó.
M'atraus com l'ocell i el seu cant matutí
Que és l'alè que desperta amb l'alba el matí.

Ets companya, amiga i res més.
Ets companya i amiga només.

I ara imagino,
De tacte suau la teva pell, com el vellut.
Al mig del ventre una gota, com una catifa immensa,
Que dorm mentre sense ser-ne conscient s'evapora
Al costat del teu melic, sempre somrient.

I ara somio,
Entre els blanc dels llençols jaient el teu tacte,
Com si la panxa de la lluna fos el llit.
La teva mirada perduda a la llunyania,
Buscant el no res, el silenci sencer.

I ara penso,
En la quietud acariciant la presència
Tranquil·la i desperta; i en tes parpelles
Xiuxiuejant com un vol d'au a ras d'onada
Quan s'obren rebels com tendres cortines.

I ara vull,
Els teus llavis com un dolç abisme,
Dibuixats complets com una taca de pintura.
Els teu nas com un petit punt infinit,
Com un tros de misticisme defugint la boira.

I ara desitjo, com una necessitat imprescindible,
Les teves galtes aspres tocant-me les mans
Fantasioses, satisfetes d'obtenir per fi la mel;
Un pensament de pau, imaginant el sucre,
Somiant el demà, volent amb tu el futur.

I tot i que ja sé que la resposta és no encara,
He de requerir si vols concedir-me aquest ball,
Si vols concedir-me els batecs i la veu,
Si vols ensenyar-me i aprendre, si vols volar...

Companya, amiga i res més?
Companya i amiga només?