Pot caure aquí

Tal com tu dius en la introducció, “No es pot anar insegur pel món”, és una gran veritat... però, sobre tot després de llegir el teu relat, jo afegeixo una altra: “Tampoc es pot viure sense sentit de l’humor”!

A veure si et fa somriure algun d’aquests “nanos”: Tots per cent

T’envio una abraçada somrient,
Unaquimera

m'agrada el teu sentit de l'humor i la teva manera planera d'esplicar. Em fà sentir protagonista dels teus relats.

Dolç Relat. Gràcies.
Descrius molt bé com un fet...CAURE.... depend on cau té un valor o ferida diferent.

i bona anècdota!
qui més qui menys, coneix el camí que ens descrius, tot i que fer-lo a peu, pocs el fem, però algun cop l'hem fet, jo ja fa dies, mesos, anys... bé, que ja ha plogut, ja.
Com de costum, m'agrada com descrius coses tan a primera vista senzilles i les fas interessants, i com sempre, t'encoratjo a que ens continuïs oferint més històries.


Una abraçada!

Ferran

M'acabo d'adonar que el meu comentari (anterior) t'arrodoneix la xifra a dos-cents. Un número rodó i preciós. Ai, ai, que encara tindré sort i em faré rica, ha ha!
Moltes felicitats i no deixis mai d'escriure.

Mercè

que venies a l'Escala t'ho hagués explicat jo mateixa amb molt de gust. És en aquest encisador poble justament on visc i m'ha fet molta il·lusió veure que has escrit una "aventura" molt xocant que et va succeir aquí, a l'Empordà.
El cas és que aquests dies , a l'Escala, tothom en va ple del sorteig de la loteria nacional que se celebrarà el dia 12 de setembre a "la Punta" (tocant a mar). És bonic perquè en el dècim que es ven a "l'Anxova Milionària" apareix la imatge d'un dels antics pilons per amarrar les barques de cabotatge construïdes al segle XVII, amb la roca del Cargol, Empúries i el Canigó nevat al fons. No sé pas si vas comprar un dècim per aquesta especial ocasió però t'aviso que es repartiran molts milions d'euros en premis. O sigui que si ens en cau algun aquí ja te'n faré cinc cèntims (d'euro, és clar, ha ha!)
Rep una forta abraçada i si véns un altre dia a l'Escala m'agradarà molt saludar-te personalment, Josoc.

Mercè

Feia dies, potser massa temps que no passava pels teus escrits. Avui ho he fet. L'he vist en els últims publicats. No deixa de sorprendrem el teu estil tan senzill, tan proper que em dona la sensació que t'estic escoltant. Tens una narració planera, que m'arriba...
No deixis d'escriure i, sobretot no deixis de ser tu mateixa!
Una abraçada!
- Joan -