poema per amics

Un relat de: el poeta

No ploris lluneta
sinó riu blavona
que no et caigui llagrimeta
i que sempre siguis cosona

que el cor no fasi figa
que el cervell no t'enganyi
escolta tot el que diga
i no fagis cas al qui s'afanyi

si el teu amor es veritable
escolta el cor amable
que sempre diu veritat
.. aixi sempre ha estat

el meu consell és aquest
però a tu et toca decidir
no fa falta que sigui llest
l'unic es, que ho has de sentir

FES CAS AL COR....

Comentaris

  • gràcies![Ofensiu]
    SomriureXsobreviure | 28-08-2005 | Valoració: 10

    Gràcies poeta!!!
    LLeguin aquest poema tan tendre, tan realista, m'ha caigut la llàgrima salada, que feia temps volia caure i no ho feia mai...
    aquesta llàgrima és per tu, per donar-te les gràcies....
    un petó a la galta.. i continua així..

  • Me l'imagino[Ofensiu]
    brideshead | 26-08-2005

    com una cançoneta que cantaria a la gent menuda per dir-los, entre nota i nota, que sempre han de fer cas del seu cor....

    Tens molta raó, de vegades es fa difícil triar entre cap i cor.... però jo sempre em quedo amb els dictats del cor. Potser pateixo més, però em queda la satisfacció de no haver-me quedat sense fer res, per por al que em dictaria el cap.

    Un poema dolç, musical, que poquet a poquet, diu moltes coses.

    Felicitats, poeta!