Cercador
El vol del ocells
Un relat de: el poeta- Compartir:
L'ocell que vola amb neguit
però que tot s'ha esvaït
quan la bella oreneta
l'hi vola a la dreta
L'ocell es feliç
perquè te company de vol
per ell un tapis
que traça a cor que vol
La llibertat surca el cel
però l'ocell no pot volar
perquè ell no vol parar
l'oreneta ara estel
l'ocell plora desconsolat
ja que ells no poden viure
l'amor no s'ha acabat
però ella ha de ser lliure....
Comentaris
-
Bó bó!![Ofensiu]Orgull_de_classe | 17-09-2005 | Valoració: 10
M'agradat molt...
son somnis de poetes...
Prefereixo ser ocell que vola sense diners...
com diu strombers...
Molt bó..m'agrada molt com ho expresses....
a vegades fa falta un lligam i no llibertat...
a vegades no es que no pugui volar...esque simplement no es vol volar tant amunt..:)..
D'una amiga que t'estima..
"Fa temps que vaig perdre el nord..
Mirant dia i nit, intento que algú m'orienti..
Sense pensar-hi vaig anar darrere teu...
peró..tu..vas seguir el teu camí..
destí.-"