Cercador
Poema en audio ( quelcom diferent )
Un relat de: joandemataroÉs el poema que ja he editat " sobtada albada...", llegit per mi mateix i editat al blog de la pilar, que per cert us recomano perquè és una gran poetessa
VEU DEL JOANDEMATARO
El sol fon els llençols de boira
d’una mar adormida i,
sobtadament,
li escalfa la closca
en l’abrusant albada de l’estiu.
S’estireganya , la mar
i remena immaterials brises,
escombrant les silents viles litorals
rentant ses aurèoles
- abraçades fines i eternes-
color de sal,
perfumades de blau intens.
Desperten els pobles
amb el so de la veu calma de la mar
que pica a les portes, trapella,
avingudes amunt…
Mentre la ploma lleugera
d’una vella gavina
cau , fent tombarelles, lentament
del firmament…
La mar solitària, ara vol companyia.
La platja, fins ara oblidada,
es guarneix de coloraines.
El sol, que tot ho domina,
resplendent somriu.
El blog de la Pilar es diu A ENCESA DE LLUM, us recomano una visita
abraçades
joan
VEU DEL JOANDEMATARO
El sol fon els llençols de boira
d’una mar adormida i,
sobtadament,
li escalfa la closca
en l’abrusant albada de l’estiu.
S’estireganya , la mar
i remena immaterials brises,
escombrant les silents viles litorals
rentant ses aurèoles
- abraçades fines i eternes-
color de sal,
perfumades de blau intens.
Desperten els pobles
amb el so de la veu calma de la mar
que pica a les portes, trapella,
avingudes amunt…
Mentre la ploma lleugera
d’una vella gavina
cau , fent tombarelles, lentament
del firmament…
La mar solitària, ara vol companyia.
La platja, fins ara oblidada,
es guarneix de coloraines.
El sol, que tot ho domina,
resplendent somriu.
El blog de la Pilar es diu A ENCESA DE LLUM, us recomano una visita
abraçades
joan
Comentaris
-
ostres, que guapo!![Ofensiu]teresa serramia | 18-06-2011
peròoooooooooo...que no te n'havies anat????????? (he estat sens einterent uns dies..) ets un poc "massoca", apropant-te a una àvia com jo, tan maquiavèlica...........Contaminant.
Petons... -
A prop de la mar[Ofensiu]Naiade | 13-06-2011 | Valoració: 10
Una visita virtual al despertar d’un dia d’estiu , segueixes el procés a poc a poc, lligant la natura a l’esser. Veus com passen les imatges a càmera lenta, pots copsar el paisatge amb els ull mig clucs, deixant-te seduir per l’entorn ple d’aromes i colors. Tota una delícia.
Una abraçada