podria, podries,podriem..

Un relat de: Clara Garcia Collado

Podria fer que m'estimessis, podria fer que cada matí al despertar-te pensessis en mi.
Podria tenir-te tant aprop...
Podria estimar-te com mai he estimat a ningú, podria dir-te tot el que sento només en veure't, podries veure com quan em mires, s'hem dibuixa aquell somriure a la cara. Podries tenir-me per tu, i només per tu. Podríem ser feliços, podríem estar l'un amb l'altre sense cap mena de problema , de tant en tant podries dir-me que m'estimes.
Podria dir-li al món sencer tot el que t'arribo a apreciar tot el que te arribat a estimar, podria donar la volta al món si fos per tu, podria quedar-me amb aigua i pa la resta dels dies que em queden per viure, si tu estiguessis amb mi, i no et moguessis del meu costat. Puc fer que les flors floreixin a ple hivern en mig de la neu, per demostrar-te tot el que puc arribar a sentir amb tu. Podria fer que el blanc i el negre, s'unissin sense formar el gris. Podria tenir-te i dir-te a cau d'orella mol suau.. " t'estimo i t'estimaré, i passi el que passi mai t'oblidaré.." Podria fer tantes coses...
Sols tenint un desig un somni en despertar, podria veure tot el que significa per tu, podries saber que per tu faig l'impossible dels impossibles...
podria estar amb tu.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer