Pluja d'abril, aliada dels somnis

D'acord, ho reconec: volia fer-te un comentari dient-te alguna cosa així com "ets un exagerat, ets un prosista excel·lent!" però no puc i em sap molt, moltíssim greu.

Et seré sincera: el relat se m'ha fet carregós. Falten pauses, comes, punts, punts i seguits, punts suspensius, majúscules, minúscules... Falta dinamisme! Falta aire! Falta oxigen! Falta que la lectora no es mori per falta d'aire cada dues línies! Vols un consell d'una persona que no és ningú per donar consells? Agafa el text i llegeix-lo en veu alta. Prova de rellegir-lo fent NOMÉS les pauses que tu has escrit i t'adonaràs a l'acte d'on és el problema. Centra't sobretot en el primer, en el tercer i en el quart paràgraf: massa lletra, massa descripció, massa adjectius, poc aire! Si ho llegeixes en veu alta, no podràs evitar realitzar inconscientment les pauses que els teus pulmons necessiten per respirar: és això! Precisament això és el què falta en el teu text!

Oblida frases grandiloqüents (de moment). Oblida adjectius originals (fa segles que algú va dir que no hi ha res de nou sota la llum del sol). Oblida els teus intents per intentar impressionar amb la teva prosa: la prosa no és per impressionar, és per comunicar! Si plou, plou i aquesta és la millor manera de dir-ho: "plou". Aparta per una moment la vanitat que s'apodera de tots nosaltres cada vegada que ens posem a escriure i "comunica", sense floritures ni ornaments: comunica el què vols dir. Simplifica el text al màxim i recarrega'l al mínim. Dóna-li vida. Una narració no es converteix en obra mestra perquè tingui moltes paraules, ni tan sols perquè estigui farcit d'idees ocurrents. Una narració està ben escrita quan està "viva" i, per aconseguir-ho, el primer que ha d'estar viu és l'autor: prova de reescriure el text utilitzant les paraules que utilitzaries per explicar-li al teu millor amic, a la veïna del tercer, a la companya de classe que s'asseu dues files més endavant,... Pensa en el lector, no en tu, no en el text, no en les lletres! L'escriptor escriu per un lector i el lector no es rebaixa a llegir lletres: vol algú amb qui pugui parlar de tu a tu, vol algú "viu" que l'entretingui una estona i li parli com si fos el seu millor amic (no el seu pitjor botxí).

Opinió subjectiva (discutible i oblidable, però opinió al cap d'avall): si vols millorar la teva prosa, no escriguis "prosa", no t'asseguis davant del teu ordinador pensant que ara escriuràs una "prosa", no et centris en la "prosa". Oblida-la! Escriu-me a mi. Explica'm a mi la teva història. Jo sóc la lectora. Jo sóc la que he d'entendre el què em vols dir. Jo sóc la que he de rebre el teu missatge. Les lletres són el mitjà, no el fi. OBLIDA-LES!!

Pensa en el lector, pensa en la lectora; pensa en mi.

EmmaThessaM

PD. Avisa'm quan pengis una altra "prosa". No sóc ningú per donar consells, només sóc una lectora com qualsevol altra però, si realment vols millorar, jo estaré encantada a oferir-te les meves "opinions subjectives" sempre que faci falta ;-)

ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

Per quaexar-te al fòrum, et comente, malgrat la calor que esteu patint. Jo fa uns quants dies vaig decidir posar fi a la canícula.

No està gens malament el relat. No és que la història siga molt d'allà, però li has sabut 'treure punta'. I el final, llevant-li la coma -pel meu gust- és d'antologia.
I crec, de debò, que pots reexir, cuidant una mica l'ortografia i la sintaxi. O siga, treballant més a fons els escrits.
Salut i rebolica!