Deia que [la seva soledad]

Un relat de: L'escriptor mediocre

Deia que la seva vida ja no tenia sentit, que de jove ell li havia fet canviar la vida a millor.
Deia que no era feliç, que des que morí ell, no volia aixecar-se pels matins.
Deia que res l'importava, que la família per ella no existia, que no volien saber res d'ella, només de l'herència que deixaria.
Deia que ella ja no tenia utilitat, que n'estava farta.
Deia que ella no volia seguir, que volia ser el peó insignificant que cau el primer.
Deia que algun dia faria una bogeria, que de res n'estava satisfet.

Va fer la boja.

I no va dir res més.

Comentaris

  • aquest tambe es un apunt al mobil?[Ofensiu]
    ahse56 | 03-01-2009

    Es mes incomprensible que qualsevol dels teus posts...

  • amelie | 02-10-2007 | Valoració: 10

    hola!

    no només era per dir-te que et vaig llegir laltre dia pero no em va donar temps de fer-te un comentari, i bé que em va agradar el text encara que no l'entenc molt bé... qui és ell o ella, vull dir que... no ho sé perquè la soletat és algu? esque m'he liat molt.. :_(
    bueno ja m'ho explicaras ee que ja saps que a vegades em costa pillar les coses.. :P adeeeews!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: