Respira la gran ciutat

Un relat de: L'escriptor mediocre

Respira la gran ciutat
a ritme de rock
i mantinguem-nos serens
mentre tots obeeixen.

Descobreix
que els bassals són
per a que saltin els nens
i esborrar i equivocar-se
per saber que has après.

Sense la meva atrafegada musa
escric ara a ritme de música
amb cançons que oloren a
tu
i ballant amb la teva
ombra.
I entre cançó i

cançó,




desaparèixer




al seu record.

Respira la gran ciutat,
no és París
però és nostra
fins que s'acabi el temps.

Comentaris

  • amelie | 07-03-2008 | Valoració: 10

    eii x fi me le llegit
    magrada! te ritme nse
    ma recordat una canço (de les guais)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: