ploff, ploff, ploff...

Plou, i de mica en mica l'humitat s'apodera de la ciutat, és fosc, es senten els clàxons dels cotxes, i les gotes de pluja pels teulats..
A fora la terrassa, les gotes de la pluja em cauen sobre el rellotge, ara ja no passen tants cotxes, sembla que tot està més calmat, però continua plovent.. mentre tothom es tanca dins de casa, jo jugo amb les gotes d'aigua, que cauen de manera desigual, i així formant una petita i dolça simfonia, que d'aquí res, ningú serà capaç de recordar...
Cada cop cauen menys gotes, sembla que per avui ja n'hi ha agut prou... els cotxes tornen a circular, i jo segueixo sentada allà, perduda en l'imensitat, disfrutant d'aquesta dolça humitat que la pluja a deixat, pero de mica en mica va marxant.. com m'agradaria retardar al rellotge per tornar a veure les gotes caure.. pero prefereixo restar impacient, a qe quan menys m'ho esperi, gotes d'aigua em regalimin pels meus cabells, tendres i dolçes acariciant-los suaument.