PLANY EN PROSA

Tot retorna, agrupant-se, i és una sola història.
Sols sóc un entre tants. Un entre tants com esperen i callen a la parada, un entre tants. Trontollaven els trens, els miserables trens, creuant tota la nit amb un cruixir de ferros i un cruixir de llistons.
Tot és ple de gent. És com un ball, ple de nacre i sospirs. Un entre tants afanyosos i bruts treballs. Això era el que buscava, ser un entre tants.

Com un lent i trist animal, recórrec carrers de Sant Vicent, de la Mar, de la Pau. Tot ho recorde, ho pense. Repasse dins meu cada segon d'allò que acabe de viure, d'allò que acaba de succeir, d'allò que he fet.
He vist el metge, un entre tants entre fúries i espants. Jo he caminat lentament i he sortit de l'estància mentre em seguia una amarga polseguera.
Ara, anava per València, pels carrers de València. Modestament diries el nom d'algun carrer: Pelayo, Gil i Morte...

Ho vaig tornar a veure tot dins del meu cap: les mans totes brutes de sang. Hi ha la sang densa en una allau. Hi ha el calendari com hi ha el frau. -Trinquet dels Cavallers, la Nau, Bailén-. L'habitació tenia els cristalls bruts, la taula apegalosa. Una mà en una mà. Jo respectava el teu silenci dolorós. L'un al costat de l'altre, el poal ple de sang. Ho he fet per tu.- Bailén, Comèdies, Barques-. Recorde el teu genoll, tu tenies les cames l'una damunt de l'altra. Esperant, ja en la mort.
Hi ha morts que viuen i donen la mà, tenen a punt una frase oportuna i saben dur una vida discreta, sense cridar en res l'atenció. Morts que ningú no sabrà que són morts i van a missa de dotze els diumenges.-En Llop, Mar, Pasqual i Genís, Sant Vicent.- I qui pensava en Déu?

Ho he fet per tu, a la teua voluntat. Amargament amarg, ho comprenia tot. Aquell amor capaç de fondre tot els ploms, rebentar les perilles i deixar el món a fosques. Jo et cenyia amb el braç l'adorable cintura. Era bella la vida. Era trista també.
Les màquines trontollaven i arribaven les infermeres.- Quart de fora, Moro Zeit, El Mercat, Mercé-.
Ens vàrem sentir sols, qui sap si criminals. Després, no gosava tocar-te. Et mirava, només, amb un amor tan gran com la Seu de Mallorca. Encara que em torturen, encara que em degollen, no diré res. Ningú no sabrà dir quan o de què es moria.-Lope de Vega, Hernán Cortés, Trenc, Ciril Amorós.- No volies que et vera més tancada en aquella habitació d'hospital. I ho he fet. Ha mort Maria.

Sempre torna la vida, si se'n va alguna volta. Jo crec que no se'n va.
S'arreglarà tot a la fi. Pot seguir ara el ball ací, perquè el fill serà setmesí. Per l'amor de Déu, no me deixes sol, criatura. -Cavallers, Sant miquel, Roter.

M'agradava mirar-te. Temps de records, et pense, et recorde, t'invente. El món no tingué mai més tecnicolor que quan tu aparegueres. No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Cara als dies de futur, una amarga memòria, de sang pels escalons, de vidres a la boca.
No és millor ni pitjor el temps, car tot el temps és temps d'amor, i no és el temps qui ens justifica. En el temps naixem i morim i hem de fer nostre tot el temps.
Han passat segles, dies. Inútilment recórrec València.
Ací em pariren i ací estic i com em passen certes coses, ací les cante, ací les dic.
En els arbres, en el vent, llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.