Petjades de quan era petita

Un relat de: Yuna

Ressegueixo una i mil vegades
el camí que em vas aconsellar.
Intento trobar en ell
les petjades de quan era petita
i m'ensenyaves
que la vida
era,
tot el que m'envoltava.
Em deies que
tot el que volia fer
era qüestió de temps,
tot el que volia ser
m'ho havia de guanyar,
tot el que volia entendre
ho havia d'estudiar,
tot llavors, se'm feia
una terrible muntanya,
però tot allò que em deies,
cada mot que em repeties,
ara són tot el que jo sóc
i t'ho dec a tu,
a la teva paciència
i la teva comprensió,
a la teva qualitat envejable
de dir-me les coses,
i a la teva dedicació
d'hores i hores.
Si pogués escollir
demanaria ser com tu,
o si més no,
semblar-m'hi.

Txell

Comentaris

  • Mirar enrera[Ofensiu]
    Frida/Núria | 27-04-2007 | Valoració: 9

    per reconèixer l'esforç dels que ens han envoltat. Molt maca la poesia.

  • Reflexions en veu alta.[Ofensiu]
    onatge | 27-04-2007 | Valoració: 10

    Refelxions en veu alta. De vegades és bo mirar enrerre doncs és allà on tenim les nostres arrels. Després som fruit de la passió sentiments tristeses i alegries... M'agrada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: