Tu ves fent, ves fent.... que ja estic al límit !!!

Un relat de: Yuna

Lliga'm de mans i peus
només amb la teva mirada,
ofega'm dins la foscor
amb l'aspra solitud,
esborra tots els mots
que has escrit amb la meva sang,
però no te'n fiïs,
no em donis l'esquena
perquè a la mínima oportunitat
fugiré,
i et quedaràs
com només et mereixes viure,
completament sol,
podrint-te amb les misèries
de la teva vida,
exhaurida
només néixer.

Mortifica'm i sacseja'm
incomoda'm i turmenta'm
inquieta'm i angoixa'm
treu-me tota la ràbia
que porto dins acumulada
però al final,
guanyaré jo
perquè soc més forta
i a mi la vida ja m'ha fet seva
no com a tu que vius
darrera símbols i miratges
resguardat de la realitat.
Fes el que vulguis
però recorda aquestes paraules,
perquè quan ja no tinguis res meu
l'angoixa, se't menjarà a tu.



Yuna

Comentaris

  • contundencia[Ofensiu]
    trucido | 04-05-2007

    quin crit, Deu meu... quina determinació. Aixó és força!

    justicia, mai venjança, diuen...

  • això és un desamor amb orgull![Ofensiu]
    xelofont | 26-04-2007 | Valoració: 10

    Si un dia deixo una relació i em truquen després d'una setmana i em diuen això, realment no pararia de suplicar per tornar al seu costat, com es podria deixar algú tant deliciòs!
    Felicitats!

  • fortalesa[Ofensiu]
    jaumesb | 23-04-2007 | Valoració: 10

    i saviesa
    de l'amor


    sort i bon sant jordi

    i de debé que eròtica som tu i jo
    més que pas cap altra cosa

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: