Enlloc trobo el meu espai

Un relat de: Yuna

No soc de enlloc, ni enlloc trobo el meu espai. Em desperto desitjant entre somnis que el meu sostre més immediat no torni a ser el infinit, desitjant escoltar una veu dolça com la teva m'acaroni, però són això, només somnis. Tinc amics que m'acullen i d'altres que m'alimenten, però el meu constant neguit és fugir del silenci que m'escolta i del soroll que em pertorba, per sentir de la meva veu la solució als problemes.
Tot el dia intento refer la meva vida, trepitjo tots els camins que se m'obren al davant, m'aferro a qualsevol petita opció de somriure, m'assec en aquell banc on hi deixo una mica de son, i torno.. torno a desfer el camí que m'ha portat fins aquí.
Photo Sharing and Video Hosting at Photobucket
Cada nit em miro les mans i segueixen buides i cansades, sé que aquesta rutina em fa mal, sé que em va posseint poc a poc però ja no sé que fer, esperar un dia diferent és enganyar-me a mi mateix. He intentat sortir-me'n, buscar un futur i creia que ho havia aconseguit amb tu, al teu costat, junts, però les circumstancies m'han deixat al marge i torno a estar sol . Tanco els ulls i faig companyia a la ultima llàgrima que avui, un dia més, m'acarona la galta amb un bona nit ple de somnis, que mai arribaran...

Txell

Comentaris

  • Buscant...[Ofensiu]
    Jimmyjazz | 21-09-2007 | Valoració: 10

    Durant molt de temps jo també he buscat el meu espai. I al final em sembla que he acordat amb mi mateix que el meu espai és, i no més, aquell que ocupen els meus peus quan camino.

    Bon relat!

  • molt ben descrits[Ofensiu]
    Xitus | 04-09-2007 | Valoració: 10

    els sentiments, la situació de cercle sense sortida, genial.

    Aleix.

  • Hi ha moments...[Ofensiu]
    Gess Artré | 24-08-2007 | Valoració: 10

    com els que tant bé descrius, que ens arriben a tots d'una manera o altra. Aquest sentiment de solitud malgrat estem envoltats de persones que ens estimen i que es preocupen per nosaltres. Potser formen part de vivències que ens permeten gaudir després d'aquelles que arribin i ens portin felicitat. M'ha agradat el to senzill i tendre amb el que ho has expresat.
    Una abraçada

  • realitats i ...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 21-06-2007 | Valoració: 10

    males ferides d'adhesives que comporten la vida.
    fantàstic!!!!!!!
    un petonet

  • No cal oblidar...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 21-06-2007 | Valoració: 10

    ...que estem sols i que l'altri sempre és inconsistent, no busquem en l'altri una escapada només està en nosaltres. Una abraçada de Vicent.

  • hi ha poesia[Ofensiu]
    jaumesb | 21-06-2007 | Valoració: 10

    a la teva prosa
    que l'amor et trobi i et faci lloc al seu si.

    bon estiu

  • Ets aquí[Ofensiu]
    Teresa | 16-06-2007 | Valoració: 8

    amb tots nosaltres, per tant tens el teu espai, sigues lliure de pensaments, no perdis el temps esperant i aprofita aquest moment de solitut per agafar força, l'espai és infinit.......
    una forta abraçada

    Teresa

  • Esperant[Ofensiu]
    sants78 | 16-06-2007 | Valoració: 10

    Doncs jo espero que el meu sostre sigui sempre l'infinit, podent dormir sota els estels i sota els seus ulls :P

    Una abraçada

  • bon estiu[Ofensiu]
    jaumesb | 11-06-2007 | Valoració: 10

    txell

  • Sergi Elias Bandres | 20-05-2007

    A vegades la vida és dura. Si el que busques és amor, et pots sentir molt perdut. Fins al punt de desitjar la mort. És un drama més d'aquest fenòmen anomenat amor.
    Jo, en moments d'aquests, m'he sentit desesperat i no he sabut què fer. Però parles d'una llàgrima. Això vol dir que tens sentiments i aquests valen molt. En un futur pots trobar una mena de paradís.

  • arribaran altres temps, altres, i tornaran un altre cop...[Ofensiu]
    trucido | 20-05-2007 | Valoració: 10

    excel·lent, com tot allò teu escrit fins ara.. que farem de la melangia.. i dels dubtes i la soledat que sempre van amb ella? diuen que força i tot allò... com tenir força amb aquest ganivet que se'ns clava quan vol i ens desagna poc a poc? costum, suposo. com no és sang el que perdem, sino altre cosa, continuem vius, així que...

    "Tanco els ulls i faig companyia a la ultima llàgrima que avui, un dia més, m'acarona la galta amb un bona nit ple de somnis, que mai arribaran... "

    per què? la gran pregunta... mai la respondrem, i menys en això... he perdut tant com deus haver perdut tu, i nit rere nit, quan la soledat s'em tira a sobre amb la seva foscor, quan la noto més que en cap altre moment, arrosego, com faig des de fa temps, un altre cop l'aire dins meu, i crido silencionsament dins el silenci: t'enyoro, t'enyoro...

    però que hi farem... anims i a esperar... la vida ens ha triat a nosaltres, no nosaltres a ella... li som indiferents...

    gracies, Txell

  • melangia[Ofensiu]
    Laus | 20-05-2007


    Txell,

    Les paraules que escrius irradien melangia, i estan escrites amb una sensibilitat especial. Senpre he cregut que la melangia no es troba cap al camí de la tristesa i la decepció, sinó cap al camí de l'aprenentatge, cap al camí de la felicitat senzilla.

    No t'he llegit molt, però amb el que tinc, t'animo a que segueixis utilitzant la teva sensibilitat per fer entendre't als altres, un dia em van dir que això, justament és el millor que podem donar.

    Tan de debò tothom trobés el seu espai, pq per froça n'h ha un per a cadascú!

    Sort!

    Clara

  • Un poema[Ofensiu]
    Frida/Núria | 19-05-2007 | Valoració: 9

    melangiós, bell... Ho descrius tant be Yuna.

Valoració mitja: 9.77

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: