La veu estèril

Un relat de: Yuna

I et busco,
mentre camino per la sorra,
amb les sabates a la mà.
I et busco dins i fora de l'aigua,
al meu davant i al meu darrera,
sense angoixa ,
perquè sé que un moment o altre,
et trobaré.
De fet, no hi poso límits,
deixo que em portis on tu vulguis,
que em treguis el millor i el pitjor.
T'escolto i t'admiro,
em sorprens molts cops,
tot i que d'altres,
la teva absència,
em deixa estèril .
Continuo caminant per la platja,
entre la mar i la sorra,
entre el cel i el teu oblit,
el sol ja no crema ni jo tampoc t'espero....
Un dia més, no has vingut,
i jo, moixa d'enyorança
torno a casa sense tu.

Si algun cop em trobes
o em veus amb el nord perdut ,
no diguis re,
només abraça'm,
esculpeix a la meva pell tot el que em vols dir amb paraules,
murmura'm amb sons el que desitges en aquell moment,
i després,
Inspiració,
apartat uns dies del meu costat i deixa'm escriure .....

Photo Sharing and Video Hosting at Photobucket

Txell

Comentaris

  • jaumesb | 16-05-2007 | Valoració: 10

    viure

  • Diria[Ofensiu]
    Frida/Núria | 07-05-2007 | Valoració: 10

    que li dones un aire de resignació, no acceptació encara però sense resistència. Amb un toc de melangia, però no massa ho mantens en un punt que m'ha agradat i llavors al final l'esperança que la deixes volant.
    És molt difícil comentar poemes, perquè només un mateix sap en que s'inspira, espero haver encertat. Encara sóc aprenent.

  • Caminant per la sorra...[Ofensiu]
    onatge | 06-05-2007 | Valoració: 10

    Sempre és difícil comentar un poema. Però...
    Camines per la sorra i saps que les gavines d'un moment a l'altre et duran notícies... O a la sorra trobaràs les empremtes... O un núvol et deixarà veure el sol...


    Salut!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: