PETITESES: "A" DAVANT DE COMPLEMENT DIRECTE

--------------------------------------------------------------------------------


Repassem alguns lapsus:

- “era el moment de pensar en tenir...” Era el moment de pensar a tenir”
(Podríem haver dit, per exemple, “era el moment de pensar en tot allò que volíem tenir”, però recordem que la preposició “en”, davant d’infinitiu no s’admet.
- “on hi han”: on hi ha (El verb “haver-hi” és impersonal )
- “Que fas aquí?”: Què fas aquí?
- “Se que...”: Sé que (accent diacrític)
- “donar la ma”: donar la mà (accent diacrític)
- “desseguida”: de seguida
- “sobre tot”: sobretot
- “poc a poc”: a poc a poc
- “tanques o haikús”: tankes o haikus


- “ajudar al nostre fill”: Ajudar el nostre fill.
- “anar a trobar a la Mercè”: Anar a trobar la Mercè



”A” DAVANT D’UN COMPLEMENT DIRECTE

- Davant d'un Complement Directe, no podem escriure-hi la preposició "a". Si no tenim un diccionari a mà per poder comprovar si el verb és transitiu o intransitiu, podem recórrer a dues petites ajudes: Pensar en el pronom feble que hi escriuríem,o posar la frase en passiva per comprovar si l'oració continua tenint sentit.

Exemples:
- He saludat la Maria. (No diríem "li he saludat", sinó "l'he saludada)
- He vist el teu germa (No diríem:"li he vist", sinó "l'he vist"

Si diguéssim “La Maria ha estat saludada per mi” o “el teu germà ha estat vist per mi”, tindria sentit, oi? Doncs ja sabem que aquests verbs són transitius i que no poden portar la preposició "a" davant del CD.

Fixeu-vos, en canvi, en aquestes altres oracions:

- He telefonat a l’Elvira
- He escrit a la Teresa

Hauríem de dir "li he telefonat“ i "li he escrit", veritat? I les oracions "l'Elvira ha estat telefonada per mi” o “La Teresa ha estat escrita per mi” no serien bones, oi?Doncs ja sabem que aquestes oracions sí que poden portar la preposició "a" perquè el complement que introdueixen és INDIRECTE.


EXCEPCIONS:

Es pot escriure la “a” davant de Complement Directe en aquests casos:

a) Davant de “tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells vós, vostè, mi, si, “a” (T’estima a tu, ens busquen a nosaltres)

b) Quan hi pot haver alguna ambiguïtat: (L’enyoro més que al pare)El verb “enyorar” és transitiu, però si haguéssim escrit “més que el pare” es podria entendre, equivocadament, que el pare no l’enyora tant com jo.

c) En l’expressió “l’un a l’altre” (Es miren l’un a l’altre)

d) Davant dels pronoms “qui, el qual, els quals, la qual, les quals” (Aquell veí, al qual tothom estima)

És optativa davant dels pronoms “tothom, tots i ningú” (No vol ningú / No vol a ningú) (perdona tothom / perdona a tothom)


Fins aviat,


minúcies



--------------------------------------------------------------------------------