Petita reflexió

Un relat de: Sergi Elias Bandres
PETITA REFLEXIÓ 
 
Estic a la meva habitació a les dues de la matinada escoltant Frank Zappa. Crec que en tinc una biografia que em vaig llegir fa temps a la prestatgeria dels llibres. Estic força enganxat a la coca-cola. No us ho recomano gens. Però quan se m'acabi n'aniré a buscar més a la gasolinera del costat de casa. Em trobo, per segon curs, estudiant filologia catalana, i encara no he aprovat cap assignatura. M'ho haig de prendre molt més seriosament. Al matí n'hem estat parlant amb el meu professor de de llatí. El problema amb la  coca-cola també són les hores de son mal distribuides. A les sis de la matinada vull anar a natació, per la ciàtica distònica. Porto deu anys sense poder caminar bé. És per això, almenys vaig millorant. Sovint a la nit estic despert, però no em fa gaire nosa. 
Avui que no estic inspirat m'ha sortit aquesta reflexió, si se'n pot dir així, personal. 
Em distrauré, però haig d'estudiar molt. 
En fi, quatre paraules sobre el meu estat actual. 
 
 
Sergi Elias Bandrés 
17/11/2017 

Comentaris

  • M'agrada la coca-cola[Ofensiu]
    Montseblanc | 21-11-2017

    ...vaig néixer al 1964, la coca-cola no la podia beure tothom. A casa n’hi havia per la festa major d’estiu i en algunes rares ocasions. Com quan ma mare es va treure el carnet de conduir i ens en va portar una de petitona a cada un dels germans, o quan, durant les vacances d’estiu, decidíem fer un “berenar” amb els amics del barri. Era una petita excursió pels voltants de la riera que travessa el poble, ens emportàvem un entrepà i la coca-cola. Recordo el pessigolleig i el so de les bombolles que m’esclataven al llavis mentre els anava separant perquè entrés la beguda, fresca, saborosa...
    I des de llavors, cada vegada que bec coca-cola és un agraïment, pels bons records de la infantesa i per tenir diners per poder comprar-la. I no en bec massa, un cop al mes, potser, perquè els excessos no són bons i ho fan malbé tot.
    Si ho vols deixar, primer hauràs d’estar convençut del tot. Perquè de vegades diem que volem deixar una cosa però dins nostre encara no ho hem decidit. I, com diu la jovincdunsilenci, intenta fer una altra cosa que t’agradi quan et vinguin les ganes. Necessitem premis, petites coses, que ens ajudin a viure el dia a dia. La coca-cola, la xocolata, les patates fregides... Però podem buscar altres premis que no ens facin mal, un bon llibre, la música, un lloc per passejar que ens relaxi...
    Estudiar molt, quan et doni resultats, també et farà sentir molt bé.

    (ja veus, decideixes escriure sobre el teu estat, una nit, i venim les mares a dir coses hahaha)

  • Ai...[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 18-11-2017

    ... que ja veig que has pensat en nadar, perquè no camines bé però estas millorant. Crec que nadar seria perfecte. Consulta sempre amb el metge, abans de prendre la decisió.

  • Enganxat[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 18-11-2017 | Valoració: 10

    Hola Sergi. En la teua biografia dius que tens felicitat. Això és el tot, el més important, crec, per assolir certs estats, distribuir millor els horaris, aconseguir de posar un cert ordre en la vida que tenim. Jo també vaig estar enganxada a la coca-cola, fa temps. Des que ho vaig deixar em trobe molt millor i t'assegure que va ser sense patir ni gens ni mica. T'ho has de proposar. Crec que el truc, a mi al menys em funciona, és substituir aquesta mania poc recomanable per alguna altra de beneficiosa. Vaig començar a caminar i a freqüentar espais naturals, com ara jardins, i note que, fent aquesta activitat, desconnecte de tot i em fa bé, deixe de pensar, em concentre només en mantenir un bon ritme, això és tot. Pensa en fer alguna cosa assequible per a tu, en aquest sentit; no cal que siga caminar, pot ser nadar, el que desitges dins de les teues possibilitats. Sol funcionar. Abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

623 Relats

1743 Comentaris

402530 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.


Sergi