Petició al reialme dels cels

Pare, aquesta es ma última pregària.
No vingui senyor amb nosaltres a aquesta terra hostil. Prego desentengui's pare de la vostra obra. Fès cas a un fill que t'implora agenollat sobre el bassal de llàgrimes. I us reso a vós, oh senyor, mantingueu-vos allunyats del vostre fill il·legítim. Doncs no heu creat un fill bo i sa. Doncs heu creat un monstre que no té semblança en res del que ha existit. En la vostra mà divina, es degué haver clavat una espina al fabricar l'home. La espina us degué passar factura i provocar un trèmul a la mà. Va provocar aquesta, una degeneració de la nostra forma, de la forma de l'home. La nostre ànima es va veure afectada per una taca de sorra calcària. Mai haguessis volgut crear una visió difusa de tu, prou que ho sé, però ho feres sense voluntat de fer-ho. El pare vol un fill tant excel·lent com ell mateix, un fill inclòs millor que el mateix progenitor. No fóra així. Et guiares per la compassió, o potser per la curiositat per com creixeríem, i no ens matares. El primer error de la teva existència, provocat per les llàgrimes d'un pare, per la compassió cap a un fill. Greu error, fatal. La història que es repeteix en la vida del teu fill, ara es gira contra tu. El fill s'encara contra el seu creador, contra el pare i l'amenaça. Una amenaça de mort cap al meu senyor i la seva obra, és duta a terme pels meus germans. Quina vergonya em dóna la meva naturalesa d'home fort. Que agosarat l'home que ataca al creador i destrueix el que ha creat. Una carnisseria es desenvolupa aquí, a la teva Terra, aquí en el teu món veritable. I la teva passivitat és fa valer. El amor d'un pare és etern. Al fill se li ha perdonat tot sempre. Per això, senyor meu, trobo una petició de gran agosarament el que et vull demanar. Com a pare creador d'un món petit que és el meu, com a creador d'una obra que és la meva vida, et puc arribar a entendre. Entenc perfectament, Déu, l'horror que suposa matar un descendent. Jo sóc valent Jahvé. Jo, com a Abraham no he dubtat a aixecar una daga sobre Isaac. I des del respecte pare; on has deixat la teva valentia?. No puc assimilar que ja no et queda. Que dotares a l'home de tanta valentia que en la teva ànima ja no en queda ni un xic. No, no ho puc assimilar. Em queda esperança, senyor. Espero que encara et quedi un xic de coratge amagat entre els teus cabells d'argent. Doncs tens que dur a terme la més gran de les proeses, pare. Agafa força per arremetre d'un sol cop, sense vacil·lar, com qui colpeja l'enclusa. D'un sol cop pare que m'estimes. Acaba amb el teu error, torna al inici, ja has vist la teva equivocació. Ja tret l'encenall o l'espina, no tindràs la mà trèmula, actuaràs bé i amb èxit. Forjaràs com les llegendes d'Hefest. Fora els meus germans pare. Déu, fes-te el meu heroi a part de pare. Mata'm Yahveh. Mata'm.