Per què el blau és un dels colors predilectes?

La genercaió 2.0 és la generació perduda en un mar d'informació...
Crec que a vegades fem un gra massa en valorar la cultura com quelcom molt trascendent a les nostres vides. Preferim prendre la nostra dosi de cultura que soportar una estona de vida en la ciutat, preferim endinsar-nos en una sala de cinema, en un llibre o en un pentagrama abans de disfrutar de l'olor de l'herba a trenc d'alba.
És el que volies expressar?

M'agradaria, si vostè té el plaer d'explicar-ho n'estaria agraït, saber com es distingeix una valoració catedràtica de la que no ho és pas.
Si he ferit el seu esperit cultivat i enlluernador de camins, en la meva modesta valoració d'un company, ho sento en el fons de la meva ànima.

Senyor Risto; em pregunto amb quin criteri creu vostè que sóc capaç o no de valorar una feina, si vostè no té ninguna idea de res sobre mi. O és què treu hipòtesis del cul d'una tassa?
Salut!

D'això es tracta en veritat, de compartir :) Me'n alegro que t'hagi agradat el relat.

Salut!

Estic d'acord amb la posessió, i crec fermament en una llibertat lligada, perquè un lligam s'estableix sense el nostre permís, quan busquem evitar un lligam ja n'existeix un.
Tot hi així quan dic la meva muller, la meva amant, no és tema de posessió sinó que és ella una part meva, una part íntima de mi està en ella i per això es quelcom que en certa manera em pertany, encara que jo no la lligo, jo no li poso barreres, però em pertany.
Si jo escric una carta, aquesta em pertany, i si la entafono dins d'una ampolla, encara em pertany aquella carta, i si llenço aquesta ampolla al mar, per molt lluny que sigui la carta, ella em pertany, perque ensorra una part de mi en les seves paraules. I no té barreres el missatge en l'ampolla, té total llibertat tot hi sent la Meva Carta.

P.D.M'ha agradat el relat, sóc nou per aquí i espero llegir més coses seves.