Lupus est homo homini, non homo, quom qualis sit non novit.

Els ullals del llop són més esmolats de matinada,
la boira encara no s'ha esfumat del Carrer Major
i el gebre amaga la seva purpurina a la claveguera.
Els cans ja surten a caçar:
hi ha cans joves que juguen amb la terra urbana
amb el temps ja es faran llops
hi ha cans vells que s'ajeuen en els trons que els pertoca
ja han provat sang de milers de preses
hi ha cans, els perillosos, que escodrinyen
la ciutat amb ulls ferotges, salivant per carn fresca,
aquests mosseguen als que s'apropen massa,
no et topis amb ells si no vols ser carronya.
Fugin els teus ulls cap a una altra mirada,
és tan complicat...
Al matí també és l'hora del llop salvatge.
A la tarda els llops fan el seu últim mos.
No hi ha un racó a recer de la fam canina,
tot és terreny d'alguna fera que et mira,
compte amb tenir un excés de confiança,
la carn de llobató es paga cara.