Perduda

No sabia ben bé el que li estava passant. Tenia una vaga sensació que no l'acabava d'omplir.
Com ella es pensava que volia, s'havia acabat la temporada dels amants, la temporada de sortir de festa i fer el que vulgues, la temporada de fer totes les coses sota el magnific fet de la improvització. Ara havia començat una etapa seriosa, gairabé sense donar-se compte i pensant dia rere dia si era allò el que ella desitjava.
Feia temps que volia una relació seriosa, un bon noi, un noi que la cuides, que l'estimes i que estigues sempre a la seva disposició.
Ara ho tenia, pero sentia que faltava alguna cosa.
Li faltaven les ganes de sentir necessitat de trucar-lo, les ganes de compartir moments. Sentia que allò no era el seu noi, però que era el que necessitava i el que portava demanant molt de temps.
No sabia si continuar la cosa cap endavant amb l'esperança e que el noi pogues canviar i ella també, o si deixar-ho ara que la cosa estava més freda.
Passaven els dies i el noi continuava al seu costat estimant-la i sentint cada cop mñes sentiment.
Si una altra cosa li havia ensenyat la vida a ella era que les noies podien jugar molt males passades, i que posant qualsevol excusa allò ho podria acabar i continuar buscant un altre noi que pugue realment ella estimar.
Llavors, decidint continuar la relació endavant va pensar : "A falta de pan, buenas son tortas!"