Ara sí!

Un relat de: *_raneta_*

Encara no tenia gaire clar el que havia de pensar, però si el que sentia.
Asseguda en un sofà que l'inspirava confiança i benestar, recordava molts dels moments que havia passat amb ell.
A moments dubtava, però a altres estava molt segura. Doncs, tenia motius per les dues coses.
El cap de setmana passat, tot i ser l'únic en el que tan sols havien compartit 12 hores, havia estat el decisiu, el que li havia donat aquella empenta perquè d'aquí poc, si les coses funcionaven tal i com ho estaven fent, donés un pas endavant.
Ara sí que se sentia enamorada com mai, ara sí que pensava constantment en ell, ara sí que es podia quedar sola amb ell sense aquella tensió que existia feia uns mesos, ara sí que mirava el mòbil cada dos minuts amb cara de tonta enamorada per si li havia escrit un sms, una perduda, un e-mail, ara sí que tenia ganes de rebre una salutació, una abraçada, un petó!
Però no tot era tan fàcil, abans que tot això era el seu amic, i ni a ella ni a ningú li agradava perdre amics...

Comentaris

  • l'amistat[Ofensiu]
    ANEROL | 13-09-2009

    enamorar-se, les indecisions i les tensions d'una adolescent; molt ben explicades