Arriba el moment...

I ja no sé com escriure el que sento, ja no sé com fer-ho perquè ho entenguis.

Tinc ganes d'actuar però no de perdre't, ganes d'estar amb tu però no cansar-te. Ganes de saber que estàs allà per tot el que necessiti, tenir la suficient confiança per trucar-te i saber que si no pots parlar o no tens ganes m'ho diràs.

Necessito que siguis meu, ja.

Que no existeixi un "massa a prop", sinó que tot sigui massa lluny.

Que no existeixi la intimidació, sinó la completa confiança.

Que no existeixi la por a besar-te.

Que no existeixi la por a perdre't pels meus actes.

Que no existeixi un dia sense que estiguis tu.

De passar hores abraçada a tu, de passa moments sent teva, d'actuar amb tu com mai he actuat amb ningú. De deixar la meva innocència enrere.

De que tu sàpigues que jo estic aquí per tot el que faci falta, que sóc una de les persones que més t'estima en aquest món, de que sempre que em necessitis la única cosa que has de fer és una trucada... i de tantes coses que no pots arribar ni a imaginar.

Jo vull que tu tinguis ganes de tot això, que sentis el mateix que jo sento, que se't passi pel cap la majoria de coses i pensaments que a mi se'm passen.

Només necessito poder dir-te que t'estimo i tenir-te al meu costat.