Tractor i bicileta

Hi havia una vegada, un pagès de l'interior de la Península que dedicava la seva vida al camp. Venia de família de pagesos sense gaires ingresos. Era jove i no necessitava gaire per fer camí. Cada matí, al sentir el cant del gall, s'aixecava amb la mateixa energia que el dia anterior, es preparava l'esmorçar i la carmenyola i sortia d'un salt direcció a totes les terres que havia de mantenir.
Al costat del camí que ell recorria passaven la resta de pagesos. Alguns anaven amb tractors d'altes tecnologies, i d'altres caminant a un pas lleuger pensant que potser amb un tractor com els de la resta o amb algun animal aquells kilometres serien menys pesats. Ell preferia mirar el paisatge, estirar-se a mirar els núvols, fer alguns salts, parar a saludar els animals i visitar els pobles.
Van passar uns anys, i el pages començava a fer-se gran, doncs, no trigaria en fer els setze. Els camins continuaven sent els mateixos, tot i que de tant en quant compartia moments amb els tractors dels seus amics per poder dormir una miqueta més, o tan sols, per poder sentir la sensació de girar un vehicle al girar un volant, o accelerar el moviment tan sols pitjant un botó. Tot i així no va trobar cap que li agrades en especial i continuava com sempre. Els seus pares com a regal d'aniversari li van regalar un tractor, el qual, li va fer molta il·lusió i li va portar molts bons moments. No era un qualsevol, sinó un una mica diferent.El poble en parlava i n'opinava molt pero a ell no li importava gens i el portava cada dia al camp. Li dedicava molt més temps del que ell mai s'hagues imaginat. Recorria i aprenia món al seu costat i cada moment era únic. Li agradava aquell tractor. Però un dia, passejant per les afores de la vil·la, va trobar uns altres camps en venta i aquella mateixa nit trucà i els comprà. El regal d'aniversari ja no li era necessàri i sentint-ho molt el va vendre a un veí, ja que d'aquesta manera podria veure'l sempre que ell volgues. Va continuar la seva vida com la d'abans, visitant noves terres, mirant les estrelles, jugant amb els animals, aixecant-se amb el cant dels ocells... i seguia creixent.
Poc abans de cumplir la majoria d'edat es trobà a les terres una bicicleta tirada, en aquell moment no gaire atractiva. No va fer-li gaire cas i l'apartà en un racó sense que li molestes. Anaven passant els dies, i cada matí al arribar a l'hort, que va plantar, la veia allà tirada, no gaire atractiva però en millor estat. Un dia va decidir provar-la. Va posar-li be la cadena, inflar les rodes, i sense adonar-se ja estava allà sobre, pedalejant terra amunt. Va dur-se una sorpresa al veure que sense gaire més cosa la bicicleta funcionava. Tot i aixi la va deixar a l'hort i, de tant en tant, l'agafava per fer un tomb. Cada dia li agradava més, i va arribar un dia en el que va decidir que se l'emporatria per trassladar-se d'un lloc un altre. La bici un dia va espatllar-se i tot i que ell va intentar arreglar-la un parell de cops la cosa no funcionava. Va tornar a oblidar-la a l'hort.
Un dia, mentre treballava a la part superior, els pomers, els núvols van començar a tapar el cel molt rapidament. En aquell moment abans de sortir, es trobà la bicicleta tota arreglada i disposada a funcionar. Des de aquell dia la bicicleta no va deixar de funcionar, tot i que de tant en quant li dóna ensurts com el d'aquell cop i no sempre funcionava com a ell li agradaria, però alguna cosa molt important havia canviat, ara era atractiva. Estimava aquella bicicleta. A vegades no ho entenia, disposava d'altres mitjans de transports segurs, que mai li fallarien, però tot i aixi ell decidia agafar-la a ella cada matí al aixecar-se sempre amoïnat per si algun dia deixava de funcionar-li o si li robaven. No s'entenia ni a ell mateix, però hi havia més d'una cosa que li agradava d'allò. Sempre que podia se l'emportava a casa seva, sempre que podia la portava de passeig, li posava petites decoracions i sempre que podia s'intentava convencer que sempre estaria allà, que no li calia un tractor d'última generació sempre ella continues disposada a demostrar que allò funcionava sense ella posar gaire de la seva part.