Per què?

Perquè hi ha tantes preguntes i tan poques respostes?

Sovint ens preguntem moltes coses sobre nosaltres mateixos, sobre el nostre aspecte, sobre la nostra manera de ser, de pensar, d´actuar…però gaire bé mai trobem una resposta convincent.
És divertit analitzar-se un mateix, perquè s´apren molt, perquè això t´ajuda a ser més fort, i a conèixer als altres, perquè a tots (encara que ho volguem negar) ens encanta comparar la nostra vida amb la dels altres; a vegades això ens fa més feliços, i d´altres no, per tot i això és inevitable fer-ho…


Per què sempre que miro una peli em quedo adormida?

Per què quan llegeixo quelcom i vaig per la tercera línia he de tornar a començar perquè no m´he enterat absolutamnet de res?

Per què sóc tant fina per a unes coses i tant poc per a unes altres?

Per què quan escolto una cançó mai puc evitar cantar-la, encara que m´hagi d´inventar la lletra perquè no me la sé?

Per què prefereixo beure aigua directament de l´ampolla en comptes d´en un got?

Per què quan m´agrada una cançó puc estar durant hores i hores escoltant-la?

Per què m´apassiona anar descalça per la vida?

Per què m´agrada tant un argentí (bueno, de fet aquesta sí que té resposta...)

Per què sempre he de fer dos petons a tothom?

Per què em fa tanta gràcia mirar la foto d´un paio que es diu Denilson David?

Per què m´agrada portar els jerseis del revès?

Per què la meva peli preferida es titula Buscando a Nemo?

Per què odio les vaques blanques i negres, però en canvi adoro les marrons que deambulen per la muntanya?

Per què m´encanta explicar que em compro la roba de segona mà?

Per què mai puc deixar de fumar definitivament?

Per què sóc tan i tan empanada?

Per què sempre m´he de preguntar el perquè de tot?

Per què m´encanta analitzar la personalitat dels altres?

Per què la meva millor amiga no em deixa fotre´m al Merdins a la plantxa?