Cercador
La importància de viure...
Un relat de: Akunamatata- Compartir:
Amb el somriure d´una llàgrima podrien omplir-se mil cors
El plor d´un nen hauria de resonar per tot l´univers.
El so d´una llàgrima freda al caure al terra hauria de sonar més fort que no pas el d´una bomba a l´esclatar
Un somriure hauria de ser més important que una venjança
Un dia un bon amic meu va dir-me una frase que va agradar-me molt: "hi ha gent que no és mereix el que té "
Hi ha molta gent en el món, que tot i que no tenen res, ni tan sols forces per a viure, s´aixequen cada dia en un lloc diferent amb l´esperança que aquest nou dia sigui millor que l´anterior Però per la nit, tornen a dormir en el mateix cartró que la nit anterior, tornant a desitjar que sigui demà per continuar buscant la seva veritat
Hi ha persones que tot i el que han passat durant les seves vides mai es rendeixen, i mai deixen de somriure perquè al cap i a la fi l´única cosa que realment tenim és el nostre somriure, qui tot ho modifica
Hi ha persones, en canvi que són fràgils i s´enfonsen a la primera de canvi i del pou ja no surten mai més
Hi ha persones blanques, persones negres, persones primes, persones grasses, persones divertides, persones avorrides
Sovint diem que somniem amb un món millor però sabem com està el món? Jo crec que no, doncs des del sofà de casa nostre és bastant difícil d´esbrinar
En un principi he escrit aquest text per poder-ho dedicar després a aquells milers de persones que no tenen casa, que passen gana i fred, que ja no tenen forces ni per a viure, siguin blanques, negres, primes, grasses, divertides o avorrides A totes elles perquè amb la seva esperança, amb la seva lluita constant em fan veure la importància de viure
Però tot i això, vull dedicar aquest text a tots aquells que valoren la vida, a tots aquells que viuen cada segon com si fos un últim sospir, a tots aquells que es paren a escoltar l´estrèpit soroll que fa una llàgrima al caure contra el terra
Hi ha gent que no valora res, i que es queixa per tot que malament que està repartit el món!
Aquí us deixo amb una frase que m´agrada molt encara que no sé qui la va escriure. Tot i que m´agrada molt, no crec estar molt d´acord amb ella: "Sempre em queixava perquè no tenia sabates, i llavors vaig veure un home sense peus "
Comentaris
-
Amb el somriure d' un cor[Ofensiu]Avet_blau | 04-07-2007 | Valoració: 10
Amb el somriure d' un cor,
podria omplirse el mon de llàgrimes;
hi ha massa gent que no es mereix el que te,
peró de la desesperança i amargura,
pot neixer un demà millor,
si va acompanyat d'un somriure.
Un mon millor el tenim a tocar ,
pero no el veiem en la nostra fugida diaria,
en el nostre accelerat viure, cec.
No tenir casa, tenir gana i fred,
no es pitjor que abandonar-se
i rendirse al mon de la injusticia,
del dia a dia .
La gent només desitja ,
i es queixa,
només ambiciona el que veu.
i es queixa del que no sent.
"sempre hi haurà un home sense mans
que ambicionarà al sense peus" .
...es la vida.
Avet_blau
