Cercador
Per què diem amor quan volem dir interès?
Un relat de: Jere Soler G- Compartir:
Per què fem servir un únic mot, per a realitats diferents. Quan parlem de l'atracció física entre dues persones, no estem parlant necessàriament d'amor; ens trobem davant d'un intercanvi d'interessos individuals, que no han de ser necessàriament dolents, al contrari, però que no són amor; escaurien millor els mots "eros" o "desig". I quan ens referim a la predilecció per una persona, a causa d'alguna de les seves qualitats: simpatia, intel·ligència, bondat, tendresa... tampoc no estem parlant d'amor; perquè la predilecció es fonamenta en un altre intercanvi d'interessos, que tampoc no són negatius, ans al contrari, però que no són amor; seria més adequat el mot "fília", "amistat" o "preferència".
Parlem d'amor quan ens referim a la voluntat de bé envers un altre a causa de res; fins i tot, a pesar dels seus defectes o negativitats. Parlem d'amor quan el reconeixem com a persona, quan l'acollim com a company d'existència, ni que ell, o ella, no ho faci amb nosaltres (sense que això vulgui dir que no hàgim d'estar tots plegats subjectes a les lleis de la societat). Parlem d'amor quan parlem d'empatia, quan ens sabem posar en la pell de l'altre; tenint en compte, però, que l'altre és diferent, i que no ho sent, ni ho veu, ni ho entén tot, igual com nosaltres ho sentim, ho veiem, i ho entenem.
Amor és allò que l'existència exerceix envers cadascú de nosaltres, fem el que fem i pensem el que pensem. L'amor no es mereix, car no està sotmès a les lleis dels interessos; és una condició natural dels éssers amb consciència, una necessitat, una realitat que sobrepassa el concepte humà de justícia. La justícia és una eina humana per a fer rutllar les societats; l'amor és una realitat ontològica, essencial, irrenunciable. L'absència d'amor és absència de "ser", és patologia, feblesa, inconsciència. Com menys amor, menys consciència i menys llibertat. Quan hom percep l'amor, no el pot negar; perquè forma part de la seva essència. Si el nega, és perquè no el percep totalment. La vida és una aproximació gradual a l'amor. L'amor no té utilitat, la seva raó de ser és ell mateix; malgrat tot, produeix vida.
Les persones necessitem l'amor, en la seva correcta definició, per a sobreviure. Necessitem rebre'l, i donar-lo. Quan un infant, o un adolescent, està assedegat d'amor incondicional, quan només rep "filia", o "eros", pot caure en l'exercici inconscient de martiritzar els seus progenitors, professors, o fins i tot amics... per tal d'aconseguir adonar-se, que malgrat el seu comportament, el continuen estimant, i sadollar-se, així, de l'amor real que no descobreix enlloc. Aquesta és l'arrel d'un grapat de patologies psicològiques que no se solucionen amb medicaments.
No és correcte que l'amor es promocioni només des de les religions. L'amor és una realitat humana. No és patrimoni exclusiu de cap religió, ni tan sols de cap moral; perquè la diversitat humana pot fer que s'atorguin solucions diferents a una mateixa necessitat. La plenitud de la vida no s'assolirà pel compliment estricte de cap religió, sinó per la vivència de l'amor; que no depèn de la idea que cadascú de nosaltres tingui de Déu. Afirmar que només des de la pròpia religió, creença, o moral, es pot arribar a l'amor i a la pau, és tan erroni com afirmar que les religions són un obstacle per a l'amor. A tots ens cal amor. I l'amor ens revelarà l'essencial, enllà de les doctrines religioses o de les teories socials. Tothom, malgrat pugui semblar el contrari, abans o després, arribarà a l'amor.
La vida, parlant en sentit biològic, evoluciona contínuament de forma multidireccional a molts racons de l'univers. Una d'aquestes direccions atzaroses és la de la consciència; de la consciència passem directament a l'empatia i a l'amor. La pervivència física de la humanitat depèn de la importància que donem a l'empatia. Quan l'individu s'ha preocupat només d'ell, la comunitat s'ha acabat extingint. Quan hem superat aquesta manca d'amor, i hem aconseguit que l'individu pensi en els altres membres de la comunitat, la comunitat ha eixit. Quan la comunitat nacional s'ha preocupat només d'ella, ignorant la resta de comunitats estrangeres, la humanitat ha caminat ran de la destrucció. Quan es mirà enllà dels interessos nacionals, racials o religiosos, la humanitat se n'enriqueix. Si la humanitat es preocupa només dels seus interessos, i oblida els interessos de les demés espècies vegetals i animals de la terra, la humanitat es destrueix. Només l'empatia, que ens fa estimar enllà dels nostres límits, ens garanteix la vida.
Comentaris
-
...[Ofensiu]Xantalam | 23-12-2008 | Valoració: 10
Pot ser les paraules es queden curtes quan parlem de sentiments. Igual que els colors, hi ha tantes tonalitats com persones. No hi ha sentiments "purs", tots són mescles en diferents proporcions que acaben conferint el sentit individual final, de vegades, inclús difícil d'entendre per un mateix.
De tots els sentiments, tu fas una reflexió molt acurada i profunda sobre el més difícil de definir: l'amor. L'apropament al concepte d'amor el més net possible, l'essencial i desinteressat hauria de ser una de les cerques de la humanitat des de ben petits, però no sembla que sigui una prioritat en la majoria de les societats. Jo crec que s'ha d'avançar encara molt en aquesta recerca, dels efectes positius no només a nivell mental: la pau que proporciona la certesa d'intentar que la teva prioritat i els teus esforços siguin el més altruistes possibles; fer les coses sense esperar res a canvi. Si realment no esperes res tampoc has de sentir decepció ni desànim, però això és el més difícil d'aconseguir. Pot ser l'amor més pur és el que sents pels fills, però tot i així quan siguem vellets ens agradaria que no ens abandonessin. Ni a ells els hi perdonaríem, en el fons, que no ens "tornessin" d'una forma mínima "el que els hi hem donat". Contaminem el concepte d'amor quan fem aquest raonament .
Els beneficis mentals crec que són poderosos, però també estic convençuda de que a nivell físic té efectes beneficiosos, doncs la ment i el cos s'interrelacionen íntimament, però aquest aspecte està encara lluny del nostre enteniment.
Un tema interessantíssim, molt complex, de fet diuen que la capacitat d'estimar és una de les característiques que defineix l'ésser humà, ens ho hem volgut apropiar com a nostre, quan potser som l'espècie que més lluny està de la verdadera essència de l'amor. La natura ens dona lliçons constantment, la bellesa, l'equilibri, l'harmonia.
Nosaltres tenim l'art, no obstant, com a intent de copsar un bri de tot l'amor que ens ofereix la vida.
Et dono les gràcies per les teves reflexions, han ajudat a que surtin les meves. I ara me n'adono que més que un comentari és una altra reflexió, però ja que ho he escrit t'ho envio, que això de pensar costar molt i escriure-ho encara més.
Bon Nadal, company!
Xantalam
-
Hola[Ofensiu]Agnieszka | 08-09-2008
T'acabo de descobrir ara mateixi i entre els teus relats aquest m'ha cridat l'atenció.
Penso que l'amor pot tenir un significat més ampli del que pretens donar-li amb el teu escrit. No dic que sigui millor ni pitjor que la meva opinió ni res semblant però crec que en certa manera les persones poden manifestar els seus sentiments de moltes maneres al llarg de la seva vida i els sentiments més exterioritzats per dir-ho d'alguna manera solen ser l'amor i l'odi.
Per exemple, si una persona se sent atreta (no estic segura de si es diu així, com comprendràs encara que visc des de fa molt de temps a Barcelona sóc Polonesa) físicament per una altra persona d'alguna manera li està entregant el seu amor o quan una persona està baixa d'anims i algú el consola també li està entregant el seu amor. Almenys així ho penso jo.
Una cosa en la que si estic d'acord es que amor i religió no tenen perque estar units ni l'amor és possesió d'una sola religió, de fet crec que l'amor és una de les poques coses que ens uneixen a tots els humans siguem d'on siguem o sigui quina sigui la nostra creença.
Perdona si m'he allargat massa però crec que el teu text es mereix un bon comentari.
Atentament,
Agnes -
Hola[Ofensiu]Agnieszka | 08-09-2008
T'acabo de descobrir ara mateixi i entre els teus relats aquest m'ha cridat l'atenció.
Penso que l'amor pot tenir un significat més ampli del que pretens donar-li amb el teu escrit. No dic que sigui millor ni pitjor que la meva opinió ni res semblant però crec que en certa manera les persones poden manifestar els seus sentiments de moltes maneres al llarg de la seva vida i els sentiments més exterioritzats per dir-ho d'alguna manera solen ser l'amor i l'odi.
Per exemple, si una persona se sent atreta (no estic segura de si es diu així, com comprendràs encara que visc des de fa molt de temps a Barcelona sóc Polonesa) físicament per una altra persona d'alguna manera li està entregant el seu amor o quan una persona està baixa d'anims i algú el consola també li està entregant el seu amor. Almenys així ho penso jo.
Una cosa en la que si estic d'acord es que amor i religió no tenen perque estar units ni l'amor és possesió d'una sola religió, de fet crec que l'amor és una de les poques coses que ens uneixen a tots els humans siguem d'on siguem o sigui quina sigui la nostra creença.
Perdona si m'he allargat massa però crec que el teu text es mereix un bon comentari.
Atentament,
Agnes -
Cristalina...[Ofensiu]Epicuri | 25-02-2008
...escriptura. L'amor i l'interés podríen ser com l'erotisme i la pornografía?
Es una paraula infinita i el concepte crec que ho es tot.
Pot ser quelcom que dona vida, indescriptible, encara que cal pensar-ho i intentar conceptualitzar-lo. No més te sentit viure'l
m'agradat llegir-te. -
Gràcies[Ofensiu]Nyaelven | 30-01-2008
Gràcies per comentar-me. Sique m'ajudes força.
Faig servir molt els pronoms ell i ella xq encara no tenia el nom dels personatges i a més aquesta part l'he de repassar molt.
Em va molt bé que em comenteu coses referides a la llengua perquè porto 5 anys fent filologia anglesa i diguem que oblido la normativa catalana.
Aquest no és el primer capítul, primer hi ha d'anar altres capituls d'introducció a com es coneixen els protagonistes. Sé com ha d'anar tota la història però per ara només escric les escenes que em passen pel cap.
Per cert, escrius molt bé suposo que seràs filóleg. El teu text està molt ben escrit.
l´Autor
188 Relats
825 Comentaris
262207 Lectures
Valoració de l'autor: 9.77
Biografia:
Aquests últims anys m'he allunyat una mica d'aquest web en el qual he passat moments fascinants. Hi vaig arribar al 2005. Potser sigui el moment de tornar-m'hi a acostar, tot i que ara no escric tant, faig més cinema que altra cosa; i estic una mica més diversificat, i una mica espatllat, només una mica.Tinc un canal de YouTube de cançons:
... CANÇONS
També tinc un blog que està a punt de fer setze anys:
...:-))) : NUESA LITERÀRIA