Per ma cosina

Abans de tot dir-te que t'estimo, dir-te que ets per mi la millor cosina del món. T'estimo. Dia rere dia em feies sentir que et tenia al costat, oi? I ara que...ara encara em recordes? Encara recordes com jugàvem a ser grans? I quan preparàvem aquells àpats que no se'ls menjava ningú? Jo si que ho recordo... Més ben dit, ho visualitzo cada nit amb el propòsit de no perdre-ho, com t'he perdut a tu... Ho donaria tot per tornar-te a veure un cop més, per tornar a sentir-te. Donaria el meu cor i ànima per aguantar les teves paraules egoistes que queien sobre mi, cada queixa, cada moment bo...
Mira...tot i que jugo a ser escriptora, no aconsegueixo imaginar-me el lloc on estàs.
A la classe de ballet, en cada pas sento com em dius: ànim! Aixeca aquest "relevé"! I saps que? L'aixeco! I acabo el pas amb una bonica reverencia, agraint-t'ho. Els 14 els vam fer juntes, te'n recordes? Doncs et juro que els quinze també. I els setze. Doncs sempre estarem juntes, oi? Jo vetllaré per que sigui així. Segueixo sent horrible dibuixant, a la classe d'art el professor em crida l'atenció perquè no copio ver les làmines. Jo només ser dibuixar els teus ulls. Envoltats, per la part dreta, d'un cel blau, i per l'esquerre, d'un ventall d'onades negres...les que se't van emportar... Digue'm si us plau, que seguirem sent tu i jo. La revel (tu) i la empollona (jo). La tafanera (tu) i la tossuda (jo)... La Joana i Laura un cop més, i per sempre.
Et guardaré en les pàgines del meu diari, en la meva ànima i en el meu cor, doncs sé que aquí, estaràs per sempre.