Per la jusícia

No hi ha dret de veure
com una familia es desfà
refugiada en la mirada tendre
d'una foto a l'endemà.

Els prometen una indemnització,
però saben que no el reviurà,
només demanen justicia:
allò que més li manca a l'estat.

Fars de tantes paraules buides,
ja no volem creure en res.
Fars de tenir les mans buides,
resistirem cada cop més.

Una família més acabada,
un altre somni trencat,
un sentiment a flor de pell
sota un somriure superficial.

Qui serà el proper?
Qui n'és el culpable ?
Quina és la causa
de tanta intolerància?

Cal fer-los-ho entendre:
que la violencia no és el recurs.
Aquesta gent no són humans
i no entenen de raons…

El terrorisme és la por,
però nosaltres l'abatrem
perquè pensem que ja n'hi ha prou
i per la justicia lluitarem.