No m'imagino un demà sense tu

És com si m'haguéssin desterrat del paradís, de tot allò que m'omple i que necessito per ser feliç.

Era tot perfecte, ideal i aparentment senzill…tu i jo arraulits en qualsevol racó, estimant-nos sense fer mal a ningú, sense implicar a ningú en tot allò què teniem per fer. Havies deixat moltes coses enrrere per mi, i n'havies començat moltes més per fer-me tan feliç com ningú m'havia fet fins llavors, perquè el nostre somni compartit mai es trenqués. Les demostracions d'amor no eren necessàries, sobraven les paraules i les mirades eren suficients.

Diuen que m'abandonaràs, que mai m'estimaràs de veritat, que t'oblidaràs de mi, que no et puc tornar a veure…però jo, jo t'estimo, t'adoro i, per damunt de tot, confio cegament en tu.

M'enfonso en el sofà i penso en tu… No m'arrepenteixo de res del què ha passat, fujiría amb tu a la fi del món, vull acariciar-te un altre cop i sentir-me feliç al teu costat.
No em faig a l'idea del què esta passant. No tinc opció, ho he perdut tot: la confiança d'alguns i, fins i tot, la meva llibertat. He pensat com venjar-me… Escapar-me? Plorar? Aparentar indiferència? No ho sé, però el que no faré serà resignar-me a estar sense tu.
Ara és tot un somni que intenta esborrar-se amb el vent però, has de saber que mai deixaré que això passi, que mai podré oblidar-te ni deixar-te d'estimar, que lluitaré per tu fins al final i que mai canviaré per ningú que no siguis tu.

M'has ensenyat com estimar i el verdader sentit de la paraula amor, els t'estimo s'han convertit en la nostra cançó, m'has fet sentir increíbles emocions que mai oblidaré.

Espero haver-te demostrat tot el que t'estimo. Mai et podré oblidar i, espero que quan tot això canvii continuis estimant-me com has fet fins ara.