PASSANT DEL TEMPS

Poc a poc envellim, però de sobte ens veiem triplicant l’edat de quan s’és jove. No el jove aquell que se’n pot ser sempre, el d’esperit, el de que la joventut va per dins... parlo del jove jove, del de carn i anys, d’aquell que surt als anuncis de banyadors, al que enveges perquè no te ni un gram de més, perquè segurament te’ls has quedat tots tu. Sense anar gaire lluny, l’ocupa que tens a casa, el teu fill, que no entens com, venint de tu, sigui tan àgil, tan prim, tan jove. Les neurones també, però això és un altre tema. Se t’havia oblidat que tu també vas ser-ho, que vas néixer infant, no gran, que et vas allargar i esdevingueres jove, !que poc devia durar si no te’n recordes! El temps ho va espatllar tot. El temps, i, sent justos amb ell, el menjar calòric i l’estalvi que has fet no anant al gimnàs.
Em pregunto però,¿ perquè ser joves els dona dret a fer-nos sentir fora d’onda, desfasats, carrosses, vells en definitiva. Podrien veure que no son tan diferents de nosaltres. La carcassa si, però això es momentani, ja ho veuran amb el temps.
Recordo una vegada que el meu fill tenia cinc anys, que li va preguntar al seu avi que què volia ser quan sigues gran, i l’avi li respongué que de gran voldria ser jove. Jo en canvi, ara contestaria que no se que seré quan sigui gran. Crec que estic mal situada en el temps, que ell i jo no hem estat mai ben avinguts, ell va a la seva i jo a la meva. Quan em demanen els anys que tinc suposo que parlen de la data de naixement, o ¿ s’hauria de descomptar lo infantil que es un a vegades?
Quan sigui més vella, desentonaré. Cantaré amb la guitarra dels meus setze anys les cançons que hi ha recopilades al meu vell cançoner; li posaré a alguna de les meves nines un dels seus vestidets ; em sorprendré escrivint paraules que desconec; descobriré a la paleta noves tonalitats al pintar, i prendré el dia a dia amb l’ il•lusió dels ulls d’un nen.
I si a algú no li sembla bé, que passi comptes amb el temps, que jo no paro de dir que passa massa de pressa; que esperar res del temps,és.. perdre el temps.