passadissos sense fi

La llum cega ma mirada. La foscor acava amb mi. Aparèixes entre la boira de ma esperança i deixes que passi el temps aquí. Vorejant el teu somriure amb paraules de cristall em trobo avui per la meva ment navegant. La pluja cau sobre meu. La lluna m'acaricia les galtes. Els estels m'esgarrapen la pell, aquella que és presonera del teu cabell. Jugo a que ets tu qui diu t'estimo, jugo a ser jo qui escolta. T'imagino abraçant-me sota aquella lluna que avui està minvant. Recorro camins sense volta, passadissos sense fi, recorro el teu cos ofegant-me mentres em recites el destí.