Cercador
Pas de boira
Un relat de: Lady_shalott- Compartir:
Turons decantats per camins de boira
i aquestes mans que et porten fruits
amb semblança de cigne
revolts que resten a la deriva
distància, que m'aproxima dos silencis
alterats amb intenció de sobreviure,
pel pas de boira, olors salvatges
follia contagiosa, trepitja cels esblanqueïts
i un gris memòria, amb ulls de llop grapejo
camins de boira, línies de so que respiren,
magnòlies,
l'olor de mort
ha fugit.
Comentaris
-
poema de natures[Ofensiu]gypsy | 24-12-2006 | Valoració: 10
i d'interiors per un igual.
Els teus mots ben triats fan una música, com la cançó de les esferes, que molt sovint ha estat incompresa, però això no li resta ni un bri de la seva grandesa intemporal.
Bon Nadal i gràcies per regalar-nos aquests versos sublims.
gypsy
PD: El títol, impecable. -
Winter Trees[Ofensiu]traincabin | 11-12-2006 | Valoració: 8
Bonjour Poetessa,et recomano (si és que no has llegit ja)Arbres d'Hivern de S.Plath.Té la profunditat i la força que tenen algúns dels teus versos.Cap-i-Cua.Trobo que tens un començament i final sublim,però els versos bons necessiten "respirar",aire lliure,com els animals més salvatges....Ciao."Awaiting by dayfall your worried gardener..."
Valoració mitja: 9
l´Autor
73 Relats
315 Comentaris
88411 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82
Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)___________________________
M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...
a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.
llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.
Novembre 2007
Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.
... : The lady of Shalott
qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------
Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.
Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.
(fragment del poema)
Alfred Tennyson