Paraules

Un relat de: Marla

Per què no us oblideu d'una vegada del meu físic atòmic i pareu atenció en el coi de persona que palpita dins? Jo només em vesteixo i em maquillo així perquè us fixeu en mi i després descobriu què amago a dins. He vingut a trobar un home de veritat... o només un home simple que em pregunti com m'ha anat el dia, que m'acompanyi al Verdi el dia de l'espectador, que s'emprenyi també per allò que diu el telenotícies, que somrigui quan se'm crema l'arròs, que em folli cadi nit i pels matins em doni una mica més.
Fum, whisky, pols de lluna, pastilles, ninetes dilatades... paraules fotocopiades i barroers posats d'anunci. La veu d'Alaska cantant "No sé qué me das que me hace volar más alto de lo que nunca soñé" em sembla la única veu amiga. Ve t'ho aquí quin panorama. I una cua infernal per entrar al lavabo, a la única illa aquí possible.

...

No és això precisament una illa paradisíaca: orins al terra, papers tenyits d'un marró sospitós allà en un racó, rialles portes enfora que juraria són les de la novia d'en Chuchy, la cadena està espatllada... "Si el teu pare era pintor i n'has heretat alguna cosa, pinta-li el cul a ta mare i no pintis les parets" uhmmmm quina cosa més horrible! A casa puc asseure'm a la tassa i llegir Bukowski, o mirar els àngels i dimonis kitch que guarneixen la cortina de la dutxa. Aquí exercito els meus malucs intentant no tocar cap superfície mentre el meu ventre s'alleugereix. Però continuo llegint paraules a la porta "La vida és com una llegenda, no importa que sigui llarga sinó que estigui ben narrada" ...aquesta no està gens malament... "No et preguntis com he arribat fins aquí. Sento nostàlgia de tu. No et conec, però sé que m'estàs llegint. 67613145" ...com un acte reflex la meva mà busca el mòbil dins la bossa i començo a marcar 67613145

Comentaris

  • gypsy | 30-07-2007 | Valoració: 10

    és profund i estrany, amb un punt de crueltat, de mostrar la veritat sense additaments, sense abellir-la ni un gram, ni un centímetre.

    Potser és aquesta cruesa insubornable que traspues, aquesta mena d'autenticitat indesxifrable que desprenen els teus mots...
    No ho sé, el cas és que mai no deixen indiferent i això per algú que escriu és un veritable luxe.

    Bé, un plaer amb reflexió, com sempre que t'he llegit.

    petons.

    gypsy

  • en obert[Ofensiu]
    Josep Casals Arbós | 30-07-2007

    En la intenció, tens un llenguatge directe i cru que arrasa i penetra. En la forma, tens ofici per transmetre-ho amb fluïdesa, ritme i eficàcia. Ja sé que pot ser que només sigui literatura, però no puc evitar pensar si escrius així perquè t'empara la impunitat d'un nick en un entorn virtual o perquè és com ets; reconeix que pots induir aquesta sensació. Bé, especulacions… encara no sé per què m'agrades.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: