Escolta'm.

Un relat de: Marla

Ja sé que no sóc la més guapa ni la més llesta, ni la més valenta ni la més ferotge, ni la més fosca ni la més complexa. Si poc m'estimen per alguna cosa deu ser, si no em deixo ser estimada també, clar. Sóc un petit desastre i un gran maremàgnum, autista i excessiva. Poruga, esquerpa i de mal jeure. Àngel i dimoni. Cova i festa. Submisa i pirata. Llàgrima ofegada i llengua viperina. Tango i fado, víctima i botxí. Podríem estar així fins demà. Melic, amor meu, que ja sé qui sóc -o fa molt que em sofreixo-. Aclapara'm, ajuda'm. No veus que perduda que estic. Fes-me capoll d'ego i ajuda'm a caminar.

Comentaris

  • gypsy | 04-08-2008

    quin mal, quin dolor agut tornar a llegir-te, ara que ets morta d'aquesta vida estrambòtica.
    I cada paraula se'm clava endins una mica més, fent camí cap el dolor subagut, aquell que guardem a recer dels altres, aquell que insonoritzem per no morir desballestats com ninots de drap.

  • Ets una tia de puta mare![Ofensiu]
    llacuna | 04-08-2008 | Valoració: 9

    Deixe'm-nos de manies que per això sempre som a temps. Queda clar qui és qui no s'aclareix! Potser unes quantes classes de maduresa anirien bé, a més...d'...

    Salut i amunt!

    Et recomano i em recomano la cançó de "comete la vida" del grup Color humano. Hem de tirar endavant....!!!!

  • Vesna | 04-08-2008

    Sing for me my love
    Sing the right from wrong
    Here inside my mind
    truth is hard to find

  • Melcior | 03-04-2007

    que no ets gran cosa , que si ho arrives a ser ,
    no sé que en faríem de tu .
    Sempre de bon rollo, t' escolto.
    Endavant.

  • Com et comprenc[Ofensiu]
    gypsy | 11-03-2007 | Valoració: 10

    ànima estranya, potser has habitat dins el meu cos i he sentit cada instant de vida teva, com si fos meu.
    Altrament, no sé qui sóc i em temo que mai no ho sabré.

    petons que t'encerclen

    gypsy

  • ......[Ofensiu]
    l'home d'arena | 11-03-2007 | Valoració: 10

    ...sense dubtes, dolç verí. Com un "Entres? o te'n vas?", sense cap inflexió ni escletxa.
    Diria que és un perfecte retrat, una presentació i convit alhora, un sos sense emoció superficial, però que amaga una fondíssima pena, un prec d'algú que s'oculta rere una fera.
    És impressionant, per a mi té la densitat del mercuri, tanta cosa apinyonada en un espai tan curt...

    Salut, Marla!

Valoració mitja: 9.75