Cercador
Paraules que salten com espurnes
Un relat de: llacuna- Compartir:
Que s’apaguin totes les putes llums i que ens trobem en la foscor més absoluta i que llavors per fi ens busquem, ens palpem i només ens vulguem pel que som, sense focs artificials, només amb el sentiment càlid del confort d’aquell bressol enyorat.
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor
153 Relats
154 Comentaris
34691 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
Llacuna Roure, Riu!
Últims relats de l'autor
- La sirena arborícola o l'arbre sirenoide
- Afrodita-A
- Ascensió
- La tortuga que idolatrava
- El porc
- El bastó de l'aiguader
- Mare de totes les carpes
- El món de les claus perdudes
- Anem a veure què en diem
- Enemics
- Voleu males notícies perverses!
- Paraules que salten com espurnes
- Jo, l'única testimoni de la meva destrucció i creació
- Esperances a la foguera i que cremin de valent
- La gent clara sana la sang