Paraules arrugades sobre el paper

No és el paper el posseïdor de les paraules, són elles les propietàries reals del seu "contenidor", i com a tals, li donen valor.
Alternes fragilitat i duresa, natura viva i morta, versos rítmics, intensos i sonors.
Un bon poema, no deixa indiferent. Gràcies per la lectura.

angie

M'agrada com les imatges del poema van pujant d'intensitat a mida que avança. La força dels versos:"Vull un sostre de napalm o una estrofa de cristall..." és sorprenent, fràgil i explosiva, i molt musical. I la densitat dels següents versos: "però fins i tot l'aire que respiro sembla espès com la pintura" no podria ser més expressiva. Tot per acabar de manera contundent amb la "bellesa" dels últims versos (evidentment robada als astres).